INCREIBLE PERÒ ESPERAT

Curiós, resulta curiós que cada vegada que aquest Govern inicia una modificació tinga sempre el mateix “modus operandi”: tirar la culpa a l'anterior Govern. Que Industries Faus està en crisi, res, ix el palmero del carreró i diu que és culpa de l'anterior Govern, sense vindre al cas i sense ni tan sols saber del que parla, però és igual la qüestió és empestar-ho tot.

Que la pedrera està creixent, i encara que l'anterior Govern va paralitzar la seua expansió i va tenallar el seu creixement amb el PGOU, res, és culpa de l'anterior Govern. Però resulta curiós, ja no se senten les veus dels periodistes de les províncies, ni als veïns de "Monterrey" dignament representats pel Bomber Torero, ni a la candidata del BLOC en aquesta urbanització, ni al Sr. Bosca interposant al·legacions interessades al PGOU sobre la pedrera (una vegada el Sr. J.R. els ha venut la seua FINCA incloent el seu XALET als de la pedrera per una xifra indecent), tot s’ha acabat. Però haurem de preguntar-li a la Sra. Martínez, que tal li va anar amb el regal de boda que li van fer des de la pedrera..., ja ens contarà.

Que hi ha construccions il·legals en el portell de coneguts membres del BLOC, doncs res, culpa de l'anterior Govern; però això si, ens oblidem dels expedients oberts per l'anterior Govern, deixem que caduquen i res, el Sr. Simó (“què bon xiquet és”) va i els enganxa la llum a aquestes construccions, si, com ho lligen el regidor d'urbanisme fa treballs il·legals en construccions il·legals, però té igual, el bisbe el beneeix en tots i cada un dels seus viatges, i aquesta benedicció purifica la il·legalitat. Però ja els contarà el Sr. Simó als propietaris de la zona quan allò s'urbanitze i hagen de pagar de les seus butxaques, indemnitzacions per construccions il·legals.

Ara arriba el torn de modificar el PGOU, i clar, més del mateix: la zona esportiva (antic cavall de batalla del Sr. Bosca, Sr. Ascó i Sr. J.R), zona esportiva que s'ubicava en la zona contigua al “carrer de pilota” Vicet Mascarell, per aglutinar tot el conglomerat esportiu en el futur. Pareix que el Sr J.R. i el Sr. Ascó se n’eixiran amb la seua, i es llevarà d'ací i és traslladarà a una zona més favorable als interessos del Sr. J.R. (per això té el seu representant dins del Govern municipal, el Sr. Melo; a Gandia serveix a plataforma i als seus senyors feudals, rendint l'adequat vassallatge en els dominis del Real, defenent els interessos del seu senyor J.R.). Per això i com a primer símptoma hem de llegir o millor, mirar el full parroquial: EL REALENC; on ens conten no sé què d'un campionat de pilota que s'havia de celebrar en el “carrer de pilota” Vicent Mascarell, i que a causa de la mala ubicació EST – OEST, el sol impedeix el joc de la pilota amb normalitat. Però el que vostés no saben és que el dit carrer de pilota constava d'una segona fase i que aquesta segona fase estava presupostada en el pressupost que va elaborar l'anterior Govern l'any 2006, per a ejecutar-se el següent any, el 2007. La dita segona fase consistia en el cubriment del carrer i la col·locació de la seua il·luminació: NO HO VAN FER (ho tenien pressupostat) I ARA CULPEN A L'ANTERIOR GOVERN, no tenen escrúpuls. A més a més si vos fixeu bé el carrer que tradicionalment s'ha jugat a pilota, em referisc al “carrer nou”, té la mateixa orientació que el carrer construït. Però clar, cal començar a buscar excuses per a poder justificar els canvis en el PGOU i així afavorir els interessos del Sr. J.R.

ALS JOVES QUE SOU DEL P.P. I NO HO SABEU :

Per a qui no sàpiga qui és el senyor Pablo Casado, us direm que és menbre de "las juventudes del P.P. de Madrid", I que tot açò no us dirà tampoc res, simplement un nom més, però si us transcrivim les seues declaracions en el passat congrés del P.P. a Madrid, llavors la cosa canvia :

"Yo estoy convencido que la inmensa mayoria de jóvenes españoles son del partido popular y aún no lo saben. Si es que en pleno siglo XXI, no puede estar de moda ser de izquierdas, pero si sois unos carcas, estan todo el dia con lo de la guerra del abuelo, con las fosas de nosequien, con la memoria histórica, con el aborto, con la eutanasia, con la muerte, cantando la internacional, pero si la internacional se cantaba cuando el comunismo dejó 100 millones de muertos en el siglo pasado, pero que es esto por favor, los modernos somos nosotros, nosotros no idolatramos a asesinos como el Che Guevara, idolatramos a Miguel Angel Blanco".

Doncs bé, amb aquesta perleta tindriem prou, però creiem que comentaris con aquests no poden quedar sense resposta, el xaval s'ha lluit, i ha tingut els seus dos minuts de glòria a la premsa espanyola.

Anem per parts :

Respecte a allò que els joves són del P.P. i no ho saben, no deixa de ser una bobada majúscula, però una bobada. Nosaltres suposem que hi haurà de tot, com en la resta de l'espectre social.

Pel que fa a estar de moda o no, ser d'esquerres en ple segle XXI, doncs la reflexió que nosaltres fem des d'aquest blog, és que ser d'esquerres no és cap moda. Creiem que la ment, la forma de pensar, la idiologia política o no de la gent, no canvia fàcilment. Tal volta la gent del P.P. si canvie fàcilment d'idiologia, com a exemple clar, podeu analitzar la trajectòria del senyor Andrés Ascó, cada vegada que ha estat candidat a alcalde del Real, ho ha fet en partits diferents, U.C.D., C.D.S., O.I.V., i per últim P.P., i en cap d'ells ha tret trellat ningun, això sí, on més temps ha militat i segueix fent-ho és amb el partit de J.R., ahí el senyor Ascó si que no ha canviat mai de jaqueta, ni la butxaca tampoc, ni molt menys el camí de la podadora. I és que en el P.P. cap tot, ahí ho arrepleguen tot. Lectors i lectores d'aquest blog, creieu que paraules tan complicades com "ideologia" o bé "dreta" són fàcilment entendibles pels regidors Vicent Signes o Hector Peiró ? Llancem la pregunta d'una forma retòrica.

I si no en teniu prou, vejau el comportament de l'ex-alcaldessa, més pròxim a Blas Piñar, que a una dreta centre-europea, com puga ser Convergència i Unió. Lectores i lectors, veieu a La Vane, com a militant d'aquesta coalició catalana ? Reflexioneu, i trobareu la resposta.

Doncs bé, simplement amb aquests exemples del P.P. local, podem extrapolar-los a la resta del partit popular.

Tornant a les paraules d'aquest individu, la següent frase, de que sempre estem "con la guerra del abuelo, con las fosas comunes denosequien, etc" per ahí no xaval, callat estàs millor, idiota. Donde estaba tu abuelo en esa guerra ? ho és que no li ho has preguntat, imbècil. Eixa guerra que tu nomenes amb tant de fàstic, fou una guerra civil, -la pitjor de les guerres- mitja Espanya front a l'altra mitja, enfrontades aquestes dúes parts, una defenent la legalitat i la constitució, i l'altra banda fent colps d'estat. On estava "tu abuelo" ?. A més a més et direm que directament varen morir 100.000 espanyols i espanyoles en eixa guerra, dels 2 costats, però que 900.000 persones moriren represaliades en la post-guerra, en total 1 milió de persones, i si a més a més, tenim en compte que l'Espanya d'aleshores comptava amb 22 milions d'habitants, llavors parlem que va morir el 5 % de la població del país, això és una vertadera barbaritat de mots, sense parlar del milió d'exiliats, que suposa un altre 5 %, aquest drama nacional, tu el menysprees, amb el teu to, de paraula, Espanya econòmicament va retrocedir 40 anys, el nivell de renda en 1.940 va retrocedir fins al mateix que el país tenia en 1.900, sense parlar dels 40 posteriors a la guerra, on els guanyadors "otros abuelos" no sols no es conformaven amb la victòria, si no que a més a més, volien acabar amb el pensament d'esquerres, eixe que tu menysprees tant lleugerament. Per part nostra, per part de l'agrupació socialista d'El Real, tot el nostre respecte a eixes persones que varem morir i a llurs famílies, així com a les persones represaliades i empresonades pels guanyadors d'eixa guerra. ¿Donde estaban tus abuelos entonces ?, i el de l'ex-alcaldessa ?, joves d'El Real, pregunteu els vostres pares i sabreu la resposta.

Respecte a les fosses comuns, sevisca la de Garcia Lorca, com a representant de totes les fosses comuns que hi ha arreu de qualsevol camí de qualsevol poble. És que no tenen dret els familiars d'aquest assassinats a plorar-los, i recordar-los ?, igual que ho fem la resta de persones amb els nostres difunts ?, per a aquest estúpit, sols li demanem una mica d'empatia, agafa els teus avis, trau-los de la tomba on reposen, i reballa'ls per qualsevol bancal que vetges. I després ves i conta-li-ho als teus pares, a vore que els sembla.

Pel que fa a que parlem de l'avortament, l'eutanàsia, la mort, doncs i que ? com si això fora pecat, fòra de l'esglèsia catòlica, tu com a cristià complix amb els preceptes, i déixa'ns als qui no ho som, que decidim sobre aquests temes tant personals.

Joves que sou del P.P., i no ho sabeu, des d'ací us diem que tots no som iguals, que victimes de la guerra foren tots, que en una guerra civil no hi ha vencedors, i tots som perdedors. I pel que fa a avanços socials com l'eutanàsia, o l'avortament, són drets individuals de cadascú de nosaltres, i cap entitat política o religiosa, té dret a furtar-nos-els. Joves que sou del P.P. i no ho sabeu, que sapigau, que tots no som iguals i en política local, menys.

Post-data : Respecte a Miguel Angel Blanco, i respecte a totes les víctimes del terrorisme, nosaltres no farem cap menció política ni cap ús, totes aquestes víctimes, polítics, guardies civils, militars, policíes, i civils, tots i totes són víctimes de tots els ciutatans i ciutatanes de l'Estat Espanyol, són part del patrimoni humà d'Espanya, màxim respecte i sol.lidaritat.

D'UN TEMPS ............

Del pas del temps i de l'ausència de records, fem anàlisi, i obrim vells baguls d'una vida col.lectiva, que tendim a guardar en la cambra de la memòria, amb capses tapades de pols. D'eixe Octubre del 82 i del guany electoral del P.S.O.E., on s'obria una etapa de noves il.lusions, de militars estorats i cunyadíssims renegant del seu passat, però també de societat preparada per a eixe canvi que s'endevinava, canviaria Espanya, d'eixes il.lusions col.lectives guanyades en eleccions polítiques. Ara escarbant en una capsa de la memòria, veig la fotografia d'una finestra, i 2 mitjos cosos que assomen, ulleres de pasta i jaqueta de pana, braços en alt i alegria a dins i a fora de la finestra, la societat esdevé ama del carrer, i de sobte s'obri una altra capsa a la memòria, "La calle es mia", tanque ràpidament aquesta capsa, un calfred en corre avall de la memòria per l'esquena. Ara el carrer és de la societat espanyola, gent lliure, que ha votat pel canvi, i no per a qualsevol canvi no, sino que ho ha fet pel canvi radicàlment moderat d'una socialdemocràcia que mira Europa, que vol deixar enrere l'Àfrica europea, lÀfrica que comença als Pirineus, de sobte s'obre una altra capsa memorial, la de la Generació del 98 i el seu lema "Hay que europeizar España", aquesta capsa roman oberta en la memòria, i amb eixe objetiu del 98, comença a treballar el nou govern del canvi, això que ara en la memòria és futur, esdevé present en l'any 86 i torna a obrir-se una altra capsa, la del "UN, DOS, TRES" i el seu "Ya somos europeos" frase de celebre acunyació per part d'Ozores, que esdevé una realitat. Enrere queden o quedaran complexos d'inferioritat col.lectiva, amb "les sueques", "alemanyes", amb el franc francés, i el "vente para Alemania Pepe", encara que seguiran volcant-nos camions de taronges a la frontera, ara queden llunyanes eixes capses en la memòria, i que impotents ens sentiem aleshores.

De sobte, es clouent totes les capses obretes de memòria col.lectiva, i apareix el titolar de premsa : "España abre la verja de Gibraltar", això que ara em provoca una mitja rialla, un somriure tímit, resulta ser una de les capses més deteriorades en la memòria. De repent i sense previ avís, l'Espanya de la dictadura tanca aquesta reixa, i tancada quedarà també l'economia d'una zona, i el que és pitjor, tancades quedaven en dúes capses separades, les vides d'espanyols i de famílies senceres, partides pel pany d'un sentiment nacional rovellat, amb pudors de naftalina. Els titolars de premsa, omplien aleshores les converses i noticiaris en blanc i negre, "de amor patrio, enchido el corazon", però de les capses de memòria col.lectiva serarades durant anys per la reixa, d'això, com no se'n parlava, llavors no existia.Torna a tancar-se eixa capsa que conté aquests records i s'obri una plena de goig social, en el 89 s'universalitza la seguretat social, i s'acaba amb eixa cartilla nominal de la relació familiar, per tal d'acudir al metge, i indirectament s'aconseguix un altre avanç; la muller, deixa de figurar en eixa llista familiar com a "esposa de ....", per a tindre la seua pròpia cartilla com a persona, ara pot semblar que sempre ha estat així, però en la capsa de la memòria, resta i restarà, ben guardat aquest esdeveniment, i és que hi ha capses de memòria col.lectiva (d'ara endavant C.M.C.), que cal tancar bé, i guardar-les d'allò que les puga danyar. Sobretot quan en anys posteriors, la memòria col.lectiva, confondrà la part, pel tot, i voluntària o involuntàriament, sols recordarà, d'aquesta etapa de progrés i avanços, a Roldan, Laza i Zabala, o el "váyase señor Gonzalez", i tot açò esmentat, també deu guardar-se en capses, però no s'han d'amuntegar sobre les capses que contenen els grans guanys socials, i importants progressos que hem aconseguit.

S'obri el 92, i apareixen muntons de C.M.C., l'Expo de Sevilla, els Jocs Olímpics de Barcelona, i Madrid capital cultural d'Europa, S'obri de sobte una capsa especial on es guarda el retorn del Guernica de Picasso a Madrid (1.981). Ara som en l'any 92 de la memòria, i som capital cultural, però sols fa 11 anys que ha vingut el Guernica, i 55 dels motius que mai deurien haver havut per a haver-lo pintat. De guardar-lo en el MOMA de Nova York, per desitg del pintor, al compliment d'un desitg socialment major : "L'obra arrivarà a Espanya, quan hi haja democràcia". I ací tenim el quadre, i la democràcia, totsdos són a l'estat espanyol, tanque, o es tanca la C.M.C., queda un sabor agradable en l'ambient, tal volta el mateix aroma que he sentit quan s'ha obert aquesta capsa. Ara resta obert un caixó senser, d'eixe 92 que culpabilitzen de la greu crisi del 93. L'atreviment de la ignoràcia. Tanque voluntàriament aquesta C.M.C, veient com avuí els JJOO imiten els de Barcelona, i com del 98 (1.898) hem passat a "espanyolitzar europa" en el 92 (1.992).

Esdevé a la memòria, el bigoti, i la tensió del 93-95, podrida deu estar la capsa, perquè, el tufo que fa, no pot contindre res viu, millor tanquem-la, què res bo portarà.

REPRESENTANT : ELECTORAL O SOCIAL.

Dintre del Partit Socialista, a l'hora de triar les persones que ens representen en les distintes administracions públiques, s'obri un debat, intens i no menys apasionant, i a banda de valorar els cànons estandar que segurament fan tots els partits polítics, con preparació acadèmica, valoració professional, etc. Nosaltres obtem per una combinació de molts elements, però sobretot que prime la qualitat humana, i social de la persona que vaja a representar-nos. Tot açò ve a col.lació, pel comportament més que censurable de l'actual equip de govern, tant en l'anterior alcaldessa, com amb l'actual alcalde, no cal que definisca llurs comportaments, ja que a banda d'haver-ho denunciat en aquest blog, ho podeu comprovar en directe, acudint als plenaris municipals.

Des del P.S.O.E., creiem que no sols no ens representen a nosaltres com a partit polític, si no que tampoc representen a la majoria social i estadística d'aquest poble nostre. On rau la diferència ? doncs en inquietuts culturals, socials, econòmiques, distintes a la de l'esmentada massa social. Quan aquestes persones es comporten tan rastrerament com ho fan, des del seu punt de vista, es creuen amb dret a fer-ho, ens menyspreen, i obvien, com a xusma social, que han de suportar, com a mal inevitable.

Vejau la doble cara de Mahiques, adula la gent gran, -especialment a dones- amb bones paraules, però buides de contingut, ahí és on ell regna, ahí si que trionfa, però fixeu-vos que pocs amics adults té, i es que en el moment que gent de semblant capacitat dialectica, li replica, llarvors queda destronat, i ell temerós de veures inferior, preferix trencar relacions amistoses, ell busca l'adhesió inquebrantable a la seua persona, no el debat obret, i la discusió sana.

Per no parlar de l'ex-alcaldessa, que amb el seu comportament diari, falsa rialla, i palmadetes a l'esquena creu que ja ho té tot guanyat, pot anar a dormir tranquil.la que l'obra caritativa del dia, ja l'ha realitzada, ella encara està en allò de "Ponga un pobre a su mesa", però en quin any vius Vanessa ? que sàpigues que aquesta societat de classe mitja, no necessita de la teua / vostra caritat, és lliure i madura, amb més o menys problemes quotidians, però sabedora del futur que vol per a ells i llurs famílies.

Representeu tots dos a la gent que fa cua al atur ? Als qui aquest mes allarguen el puxero, i del mateix brou, fan arròs, costra, i fideus ? representeu tots dos, a les dones majors que repetixen falda de l'any passat ? o que aguantarà el cotxe un any més ?

La llengua llarga,
la panxa plena,
la hipoteca satisfeta,
llavors, l'atenció cobrareu cara.

En la gola, vent
al ventre sorolls,
a casa corcons,
cara, pagareu l'atenció.

POEMA DE LA TERRA ERMA

La terra treballada
i d'il.lusions sembrada,
cal llaurar el futur
i recollir el fruit madur.

Bloc; de societat tutelada,
poble de llibertat empresonada.
Quan la indiferència regna,
la terra esdevé erma.

Cal que esdevinga, present,
el futur,
i passat, aquest present
fotut,
per calibrar la magnitut,
d'un govern mal avingut.

El devenir de la societat
en les nostres mans està,
Quan la indiferència regna,
la terra esdevé erma.

Mahiques, tutelats ens vols,
i no creus que societat madura som,
així no es guanyen vots,
les eleccions pedràs i no ens preguntes com.

Llavors, responsabilitats
et demanarà la societat,
per aquestes hostilitats
que has anat fomentant.

MELO ; MASSA ME'N DONES, ROÍN SERÀ

Mai una frase feta, ha vingut tant bé, per tal de definir la insistència, plenari sí, plenari també, per part del gran amic de Pep Miret, el senyor Melo. Escriu articles al N.O.D.O. del Real, i es reitera als plenaris de l'amistat que els unix.

Doncs bé, passarem a analitzar l'actitut del senyor Melo, quan afirma aquesta amistat : La frase "ets amic meu" sempre l'usa a posteriori d'una crítica directa a la persona de Pep Miret; és a dir : Jo et critique o et dic això pel teu bé, "perque sóc amic teu", amb la qual dona per certa la crítica o afirmació inicial, que precedix la frase esmentada, indistintament d'allò que haja afirmat. Senyor Melo, si vosté estiguera ben cert d'allò que afirma, no caldria utilitzar aquest tipus de recursos, però la seua psiquis el traiciona, i li cal revestir les seues afirmacions amb aquesta "muletilla". Però a més a més, el senyor Miret, li ha respost en més d'una ocasió negant, aquesta relació d'amistat.

Senyor Melo, per a que existisca amistat, entre dúes persones, cal que la frase, "Sóc amic de Pep Miret" es puga fer recíproca, i afegir-hi : "I ell és amic meu", però vosté sols usa la primera part de la frase, la part més senzilla, i òbvia totalment la segona part, la més complexa.

Amb la qual cosa, deduïm que vosté utilitza eixa hipotètica amistat per a reforçar, les seues crìtiques banals front a Pep. Mal ús fa vosté d'eixa amistat. Amb amics com vosté, per a que vol enemics ?

Senyor Melo, totseguit li farem la llista per tal de definir les relacions humanes, i que eixe embolic mental que vosté es fa se li aclarisca :

AMICS, CONEGUTS, I SALUDATS.

AMICS : Pocs però bons.

CONEGUTS : En un poble, gairebé tots.

SALUDATS : Qualsevol persona.

Vosté senyor Melo, en la vida de Pep Miret, és sols un saludat, (de moment). Déixe d'empudegar i malbaratar la paraula "AMISTAT", com a amics li ho diem, que no li senta gens bé. (A la paraula clar, no a vosté).

5 SEGURS, EL SISÉ MILLOR QUE SI, I EL SETÉ AMB EL TEMPS :

Hem estudiat el nivell de compliment dels pecats capitals per part del senyor Mahiques, i hem arribat a la conclusió que en complix 5 de 7, no podem afirmar que té tots els 7 pecats capitals, però amb temps i paciència tot arribarà, ara que el Papa de Roma, torna a reinstaurar l'infern, doncs Mahiques fes-te-ho vore, que ja hi tens assignada una bona parceleta, i com que t'ho has guanyat, tindràs també bones vistes.

1 ) AVARÍCIA : Cobdícia, Cobdiciós, ho ets i amb ganes.

2 ) GOSSERA : Negligència per a fer coses, cap dels càrregs President-secretari-tresorer-vocal, de totes les associacions que has format part, cap has acabat bé, ni has rendit comptes als respectius associats.

3 ) IRA : Desig de venjança, no cal més comentaris.

4 ) ENVEJA : Disguts airat per allò que d'altres gaudixen, com per exemple, intel.ligència, popularitat, guany personal, modèstia, i normalitat.

5 ) SOBERBIA : No cal difinir-la, vares ser la persona en qui s'inspirà l'inventor de la paraula, de fet hem sol.licitat a la Acadèmia Valenciana de la Llengua, que considere Mahiques com a sinònim d'aquesta paraula.

Aquests 5 pecats els complixes 100 %, i com que això suposa majoria absoluta de pecats, et garantim un lloc a l'infern del catòlics. El sisé pecat no sabem si el tens o no, però tampoc ens importa massa, tant de bo el complirem tots i totes.

6 ) LUXURIA : Excés d'apetit sexual.

I el seté, la veritat que si el complires tampoc passaria res.

7 ) GULA : Excés en el menjar i el beure. Per a ser francs conforme va passant la vida anem canviant el llit per la taula, jejejejeje, conforme ens fem majors pequem menys del sisé i incrementem el seté pecat.

D'aquests 2 últims, nosaltres t'absolvem, no els considerem de cap manera, pecats-pecats, diguem-ne, plaers.

Ara bé, tu en total de mangonejar també a l'infern ets capaç de complir-los tots els 7, mira de montar allí també, alguna associacioneta.

PACO SIMÓ, AMO DELS SEUS PENSAMENTS :

Sol.lidaritat plena amb el senyor Simó, que de segur que la tensió actual creada per Mahiques, al poble, no la compartix, ni la vol, de segur que avergonyit, ix del plenari.

Noble és el silenci del senyor Simó, al carrer calla, allò que al sí narra, amo és del seu pensament, i fa molt bé de callar, -Con su pan se lo coma- pensarà vosté.

Agraïts podeu estar-li, que calle, que prou difícil ho té al sí del govern municipal, Mahiques a una banda i Neardentals a l'altra, el mestre lladrant, l'home que viu al polígon industrial relintxant i els altres dos mirant on els cau la càrrega.

La Vane lluïnt modelets, intentant surar per dalt de Mahiques, i aquest intentant imposar-se a ella, passen més temps espentant-se, que treballant pel poble, desgavell de govern, malament acabaran.

De segur Paco, que no repetiràs amb aquesta llista, esperem que t'imposes i recompongues la situació dintre del govern.

El teu silenci, brama, i no para. Difícil déus estar passant-ho. I que no vols la quadrilla que portes, no cal que ho digues, els teus actes parlen per tu. Paciència Paco.

I DEL PRESENT ARA US PARLARÉ :

Mahiques,
de misèries intelectuals,
frases altisonants i
mots engalanats.

Mahiques,
d'amargues paraules,
tires la fel en vòmits,
i el plenari omplis.

Còmica funció,
representes
dramàtiques accions,
emprens.

Ungit en jutge i part,
de lladres ens has acusat,
fins ahí has arribat,
la carassa t'has llevat.

Ara tots podem observar,
qui ets, i que fas,
públicament t'has mostrat,
ple de misèria intelectual.

JOVES DEL REAL, BENVINGUTS :

Hem rebut un missatge en el qual ens conviden com a partit polític a participar i respondre a aquest blog, que s'anomena WWW.JOVESDELREAL.BLOGSPOT.COM doncs benvinguts siguen tots aquells qui vulguen crear debat en aquest món vitual, per part nostra, pregunteu-nos allò que vulgau que intentarem respondre de la millor forma posible per fer-nos entendre, i feu-ho amb tota llibertat, en aquest món virtual que és internet, no arriben les llargues mans del govern municipal.

Us demanem també que sigau crítics amb nosaltres, en tot allò que considereu que no fem bé, creiem que és el mínim que deguem a qualsevol persona que participa en la vida pública del Real, tant necessitada de vent fresc, i joves il.lucions.

Endavant, joves del Real.