Trista realitat, i trist vers el del gran poeta i millor persona, Antonio Machado, i més trist encara que aquesta poesia estiga encara en vigor, i és que la intemporalitat de l'obra del poeta, i la pròpia condició humana fan que aquest poema siga actual, ja entrat, el segle XXI.
El poema s'anomena "He andado muchos caminos" i descriu dintre de la seua experiència personal, les classes de gent que hi ha a la vida, i que ens trobem dia si, dia també, el resum que hom hi pot fer, és simple i senzill :
"Mala gente que camina,
y va apestando la tierra."
Front a :
"Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan......"
I així som nosaltes, treballem i sonmiem amb un futur millor, que evidentment no vindrà de la vostra mà, sou part de la primera estrofa, no esdevindreu mai gent sana, perquè ho porteu mamat de casa.
I tristament no hi ha més, o formes part del primer grup o hi estàs al segon, o ets part del problema o ho ets, de la solució, i vosaltres sou el problema del clima de crispació que esteu creant, no es conformeu amb tindre el poder, si no que, a més a més, ens voleu cohibits, i temerosos, i no ho aconseguireu.
Però ací no s'acaba la classificació, dintre d'eixa mala gent que camina per la vida, hom hi pot trobar de pitjor, eixos de comunió diària i llengua biperina, eixos que amb una ma toquen el cel, i amb l'altra ens volen treure les entranyes, aquests últims són pitjors, aquests empudeguen la vida quotidiana del poble, aquesta gent sense escrúpols que fan lladrar els altres als plenaris de l'Ajuntament, però que amaguen la mà, després de somoure els sentiments més agres i opacs de llurs fidels.
A aquest tipus de gent va adreçat aquest article, que les vostres males accions i pitjors sentiments no tinguen perdó del vostre déu. Podrits esteu en vida i podrits anireu a la tomba. Mala gent que camineu i anéu empudegant la terra.
El poema s'anomena "He andado muchos caminos" i descriu dintre de la seua experiència personal, les classes de gent que hi ha a la vida, i que ens trobem dia si, dia també, el resum que hom hi pot fer, és simple i senzill :
"Mala gente que camina,
y va apestando la tierra."
Front a :
"Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan......"
I així som nosaltes, treballem i sonmiem amb un futur millor, que evidentment no vindrà de la vostra mà, sou part de la primera estrofa, no esdevindreu mai gent sana, perquè ho porteu mamat de casa.
I tristament no hi ha més, o formes part del primer grup o hi estàs al segon, o ets part del problema o ho ets, de la solució, i vosaltres sou el problema del clima de crispació que esteu creant, no es conformeu amb tindre el poder, si no que, a més a més, ens voleu cohibits, i temerosos, i no ho aconseguireu.
Però ací no s'acaba la classificació, dintre d'eixa mala gent que camina per la vida, hom hi pot trobar de pitjor, eixos de comunió diària i llengua biperina, eixos que amb una ma toquen el cel, i amb l'altra ens volen treure les entranyes, aquests últims són pitjors, aquests empudeguen la vida quotidiana del poble, aquesta gent sense escrúpols que fan lladrar els altres als plenaris de l'Ajuntament, però que amaguen la mà, després de somoure els sentiments més agres i opacs de llurs fidels.
A aquest tipus de gent va adreçat aquest article, que les vostres males accions i pitjors sentiments no tinguen perdó del vostre déu. Podrits esteu en vida i podrits anireu a la tomba. Mala gent que camineu i anéu empudegant la terra.
P.D. : Ací teniu el poema cantat per Serrat : www.youtube.com/watch?v=vv2YbM11SvY
