Mai una frase feta, ha vingut tant bé, per tal de definir la insistència, plenari sí, plenari també, per part del gran amic de Pep Miret, el senyor Melo. Escriu articles al N.O.D.O. del Real, i es reitera als plenaris de l'amistat que els unix.
Doncs bé, passarem a analitzar l'actitut del senyor Melo, quan afirma aquesta amistat : La frase "ets amic meu" sempre l'usa a posteriori d'una crítica directa a la persona de Pep Miret; és a dir : Jo et critique o et dic això pel teu bé, "perque sóc amic teu", amb la qual dona per certa la crítica o afirmació inicial, que precedix la frase esmentada, indistintament d'allò que haja afirmat. Senyor Melo, si vosté estiguera ben cert d'allò que afirma, no caldria utilitzar aquest tipus de recursos, però la seua psiquis el traiciona, i li cal revestir les seues afirmacions amb aquesta "muletilla". Però a més a més, el senyor Miret, li ha respost en més d'una ocasió negant, aquesta relació d'amistat.
Senyor Melo, per a que existisca amistat, entre dúes persones, cal que la frase, "Sóc amic de Pep Miret" es puga fer recíproca, i afegir-hi : "I ell és amic meu", però vosté sols usa la primera part de la frase, la part més senzilla, i òbvia totalment la segona part, la més complexa.
Amb la qual cosa, deduïm que vosté utilitza eixa hipotètica amistat per a reforçar, les seues crìtiques banals front a Pep. Mal ús fa vosté d'eixa amistat. Amb amics com vosté, per a que vol enemics ?
Senyor Melo, totseguit li farem la llista per tal de definir les relacions humanes, i que eixe embolic mental que vosté es fa se li aclarisca :
AMICS, CONEGUTS, I SALUDATS.
AMICS : Pocs però bons.
CONEGUTS : En un poble, gairebé tots.
SALUDATS : Qualsevol persona.
Vosté senyor Melo, en la vida de Pep Miret, és sols un saludat, (de moment). Déixe d'empudegar i malbaratar la paraula "AMISTAT", com a amics li ho diem, que no li senta gens bé. (A la paraula clar, no a vosté).
Doncs bé, passarem a analitzar l'actitut del senyor Melo, quan afirma aquesta amistat : La frase "ets amic meu" sempre l'usa a posteriori d'una crítica directa a la persona de Pep Miret; és a dir : Jo et critique o et dic això pel teu bé, "perque sóc amic teu", amb la qual dona per certa la crítica o afirmació inicial, que precedix la frase esmentada, indistintament d'allò que haja afirmat. Senyor Melo, si vosté estiguera ben cert d'allò que afirma, no caldria utilitzar aquest tipus de recursos, però la seua psiquis el traiciona, i li cal revestir les seues afirmacions amb aquesta "muletilla". Però a més a més, el senyor Miret, li ha respost en més d'una ocasió negant, aquesta relació d'amistat.
Senyor Melo, per a que existisca amistat, entre dúes persones, cal que la frase, "Sóc amic de Pep Miret" es puga fer recíproca, i afegir-hi : "I ell és amic meu", però vosté sols usa la primera part de la frase, la part més senzilla, i òbvia totalment la segona part, la més complexa.
Amb la qual cosa, deduïm que vosté utilitza eixa hipotètica amistat per a reforçar, les seues crìtiques banals front a Pep. Mal ús fa vosté d'eixa amistat. Amb amics com vosté, per a que vol enemics ?
Senyor Melo, totseguit li farem la llista per tal de definir les relacions humanes, i que eixe embolic mental que vosté es fa se li aclarisca :
AMICS, CONEGUTS, I SALUDATS.
AMICS : Pocs però bons.
CONEGUTS : En un poble, gairebé tots.
SALUDATS : Qualsevol persona.
Vosté senyor Melo, en la vida de Pep Miret, és sols un saludat, (de moment). Déixe d'empudegar i malbaratar la paraula "AMISTAT", com a amics li ho diem, que no li senta gens bé. (A la paraula clar, no a vosté).
