Estem vivint des de fa algun temps, una situació financera i econòmica difícil, sense precedents en la història econòmica mundial. Als governs, institucions econòmiques nacionals i internacionals, i empreses, ens ve tot de nou. Una problemàtica de l'actuació de les empreses i dels governs, és que estan intervenint individualment, i aquest enorme esforç individual costa més, que el mateix esforç realitzat col.lectivament. Per tot això, en aquest blog, i en aquest article, encetem una reflexió que esperem esdevinga debat.
És Europa, la solució a eixa suma col.lectiva d'esforços economico-financers ?. Nosaltres creiem que sí, i ho creiem per varis motius, que totseguit exposem :
EEUU, viu un canvi de president, -i esperem que d'alguna cosa més- i Europa, no pot mirar sempre a EEUU, per veure que fan o que no fan ells, si que cal anar amb ells, però NO dependre d'ells. Europa cal que assumisca un paper de lideratge economico-social, que per sí ja té, sobretot en la vesant social, però també en l'econòmica. EEUU, que de normal sol cedir als Lobbys -amb no molts interessos altruistes-, i ajudats per un president com el senyor Bush, i per extenció dels conservadors-liberals més rancis, han portat el seu país a la situació actual, eixa política acunyada per ells com a neo-conservadora, de reduir l'Estat en la intervenció econòmica, ens ha portat a la major crisi financera mundial.
Ara el finiquitat president dels EEUU, intervé amb recursos públics, no sols en el sistema financer, si no que per extenció ho fa en tota l'economia. I ja s'ha plantejat aquest senyor, com pagarà U.S.A. aquesta magna intervenció ? Doncs per la via dels impostos, no hi ha altra, bé ho farà directament, bé indirectament, mitjançant el Deute Públic, però al final, amb els impostos de la societat.
Quan en aquests dies, es parla de redefinir el capitalisme, el que realment volen dir, -o així ho entenem nosaltres-, és redefinir el paper de l'Estat en l'economia. I en això Europa va molt per davant dels EEUU.
Ara Bush socialitza les pèrdues dels bancs, en quant no fa massa, aquest tenien beneficis, i es repartien de forma privada. Indirectament el que ocorre, és una nacionalització de la banca privada. I tot açò no us sembla irònic estimats lectors i lectores ? Més irònic és, que el senyor Bush, que no ens ha volgut rebre mai, ara, se li plantetge com a model a seguir, el sistema bancari espanyol. Tal volta el millor sistema del món. Cal llevar-nos ja la costra que durant tants anys hem anat creant al voltant d'Espanya com a estat, costra tal volta ben guanyada de complexe d'inferioritat, front a Europa i front a la resta del món però com hem dit, cal llevar-nos-la ja. En general, Espanya i la seua economia, és una de les més sòl.lides i dinàmiques del món, i el que és més important, som un estat, socialment compromés. La situació actual, és com hem dit, difícil, molt difícil. Però cal que mirem aquesta situació com quelcom conjuntural. Amics i amigues, cal que analitzem la trajectòria, la tendència del nostre país, i vejam d'on partiem en l'any 1.975 i on estem en el 2.008.
Per difícil que siga la situació actual, aquesta passarà, i cal que ara ens preparem per a la nova situació que de segur esdevindrà. Front a velles propostes de Rajoy, com ha dit de baixar els impostos, això ja no servix. Assessors del P.P., no necessitem receptes antigues, la situació de crisi actual, és nova i sense precedents, calen noves propostes. Les propostes del govern de Zapatero, han estat definides pel F.M.I. com a les adequades i correctes, per molt de mal que li sàpiguen als neo-conservadors del P.P. Però, aquestes no són suficients, cal del govern de Zapatero, unes propostes més arriscades, tenint i mirant com a objetiu la post-crisi, i que Espanya ixca reforçada, davant dels seus competidors. Calen polítiques una mica atrevides, per exemple en noves tecnologies, i això implica invertir en investigació. Sí senyors i senyores, tal volta cal ara pujar els impostos per tal d'invertir en ciència, en les universitats, en els centres d'investigació, que els tenim i molt bons. En general, és atrevit plantejar una pujada d'impostos, però fer-ho en moments de crisi, més encara. Què en penseu d'això ? Queda obert el debat.
Hem de parlar ara, de les xarxes europees de transports, cal apostar per vies ràpides que unifiquen europa, -aquesta xarxa és inexistent en l'europa de l'est- i cal apostar pel tren, pel transport internacional de mercaderies i persones, per via fèrrea. El model de Suïssa potser el camí a seguir. Cal que l'Estat invertisca ara en noves infraestructures ferroviàries, sobretot de logística, per al transport de mercaderies, tant a nivell nacional, com a nivell europeu. Cal disminuir la dependència del transport per carretera, i tal volta ara és el moment. Avuí en el 2.008, si viatgem per l'U.E. amb tren, podem comprovar com en cada frontera hi ha dúes revisions de la polícia, -una per país- a més a més del canvi de locomotora, amb la conseqüent pèrdua de temps, més d'una hora per frontera. Cal apostar per trencar aquestes barreres burocràtiques, i millorar la xarxa. Pagaria la pena, un increment d'impostos en temps de crisi, per tal de finançar ara aquestes infraestructures ? Queda obert el debat.
Per últim, cal analitzar el paper de Rússia en el mercat europeu de l'energia. Actualment la dependència exterior en matèria energètica és al voltant del 60 %, i es calcula que en 10 anys serà del 70 %, i Rússia controla la major part d'aquesta energia que arriba a l'U.E. Tal volta ha arribat el moment d'invertir en noves energies per tal de reduir la nostra dependència de l'exterior. Actualment Espanya és lider mundial, no sols en la producció d'energia eòlica, si no que també és puntera en la producció de la tecnologia i infraestructures necessàries per a la construcció de parcs eòlics. Aprofitem aquest avantatge tècnic i científic per tal de potenciar aquest sector de les noves energies. Cal invertir en investigació, i això implica recursos públics, i tornem a la pregunta que envolta a tot aquest article : Val la pena una pujada d'impostos per a finançar el nostre futur ? Queda obert el debat.
És Europa, la solució a eixa suma col.lectiva d'esforços economico-financers ?. Nosaltres creiem que sí, i ho creiem per varis motius, que totseguit exposem :
EEUU, viu un canvi de president, -i esperem que d'alguna cosa més- i Europa, no pot mirar sempre a EEUU, per veure que fan o que no fan ells, si que cal anar amb ells, però NO dependre d'ells. Europa cal que assumisca un paper de lideratge economico-social, que per sí ja té, sobretot en la vesant social, però també en l'econòmica. EEUU, que de normal sol cedir als Lobbys -amb no molts interessos altruistes-, i ajudats per un president com el senyor Bush, i per extenció dels conservadors-liberals més rancis, han portat el seu país a la situació actual, eixa política acunyada per ells com a neo-conservadora, de reduir l'Estat en la intervenció econòmica, ens ha portat a la major crisi financera mundial.
Ara el finiquitat president dels EEUU, intervé amb recursos públics, no sols en el sistema financer, si no que per extenció ho fa en tota l'economia. I ja s'ha plantejat aquest senyor, com pagarà U.S.A. aquesta magna intervenció ? Doncs per la via dels impostos, no hi ha altra, bé ho farà directament, bé indirectament, mitjançant el Deute Públic, però al final, amb els impostos de la societat.
Quan en aquests dies, es parla de redefinir el capitalisme, el que realment volen dir, -o així ho entenem nosaltres-, és redefinir el paper de l'Estat en l'economia. I en això Europa va molt per davant dels EEUU.
Ara Bush socialitza les pèrdues dels bancs, en quant no fa massa, aquest tenien beneficis, i es repartien de forma privada. Indirectament el que ocorre, és una nacionalització de la banca privada. I tot açò no us sembla irònic estimats lectors i lectores ? Més irònic és, que el senyor Bush, que no ens ha volgut rebre mai, ara, se li plantetge com a model a seguir, el sistema bancari espanyol. Tal volta el millor sistema del món. Cal llevar-nos ja la costra que durant tants anys hem anat creant al voltant d'Espanya com a estat, costra tal volta ben guanyada de complexe d'inferioritat, front a Europa i front a la resta del món però com hem dit, cal llevar-nos-la ja. En general, Espanya i la seua economia, és una de les més sòl.lides i dinàmiques del món, i el que és més important, som un estat, socialment compromés. La situació actual, és com hem dit, difícil, molt difícil. Però cal que mirem aquesta situació com quelcom conjuntural. Amics i amigues, cal que analitzem la trajectòria, la tendència del nostre país, i vejam d'on partiem en l'any 1.975 i on estem en el 2.008.
Per difícil que siga la situació actual, aquesta passarà, i cal que ara ens preparem per a la nova situació que de segur esdevindrà. Front a velles propostes de Rajoy, com ha dit de baixar els impostos, això ja no servix. Assessors del P.P., no necessitem receptes antigues, la situació de crisi actual, és nova i sense precedents, calen noves propostes. Les propostes del govern de Zapatero, han estat definides pel F.M.I. com a les adequades i correctes, per molt de mal que li sàpiguen als neo-conservadors del P.P. Però, aquestes no són suficients, cal del govern de Zapatero, unes propostes més arriscades, tenint i mirant com a objetiu la post-crisi, i que Espanya ixca reforçada, davant dels seus competidors. Calen polítiques una mica atrevides, per exemple en noves tecnologies, i això implica invertir en investigació. Sí senyors i senyores, tal volta cal ara pujar els impostos per tal d'invertir en ciència, en les universitats, en els centres d'investigació, que els tenim i molt bons. En general, és atrevit plantejar una pujada d'impostos, però fer-ho en moments de crisi, més encara. Què en penseu d'això ? Queda obert el debat.
Hem de parlar ara, de les xarxes europees de transports, cal apostar per vies ràpides que unifiquen europa, -aquesta xarxa és inexistent en l'europa de l'est- i cal apostar pel tren, pel transport internacional de mercaderies i persones, per via fèrrea. El model de Suïssa potser el camí a seguir. Cal que l'Estat invertisca ara en noves infraestructures ferroviàries, sobretot de logística, per al transport de mercaderies, tant a nivell nacional, com a nivell europeu. Cal disminuir la dependència del transport per carretera, i tal volta ara és el moment. Avuí en el 2.008, si viatgem per l'U.E. amb tren, podem comprovar com en cada frontera hi ha dúes revisions de la polícia, -una per país- a més a més del canvi de locomotora, amb la conseqüent pèrdua de temps, més d'una hora per frontera. Cal apostar per trencar aquestes barreres burocràtiques, i millorar la xarxa. Pagaria la pena, un increment d'impostos en temps de crisi, per tal de finançar ara aquestes infraestructures ? Queda obert el debat.
Per últim, cal analitzar el paper de Rússia en el mercat europeu de l'energia. Actualment la dependència exterior en matèria energètica és al voltant del 60 %, i es calcula que en 10 anys serà del 70 %, i Rússia controla la major part d'aquesta energia que arriba a l'U.E. Tal volta ha arribat el moment d'invertir en noves energies per tal de reduir la nostra dependència de l'exterior. Actualment Espanya és lider mundial, no sols en la producció d'energia eòlica, si no que també és puntera en la producció de la tecnologia i infraestructures necessàries per a la construcció de parcs eòlics. Aprofitem aquest avantatge tècnic i científic per tal de potenciar aquest sector de les noves energies. Cal invertir en investigació, i això implica recursos públics, i tornem a la pregunta que envolta a tot aquest article : Val la pena una pujada d'impostos per a finançar el nostre futur ? Queda obert el debat.
Post-data : Ens agradaria la vostra opinió sobre aquestes reflexion plantejades a l'article, o bé, noves aportacions per al debat que creiem interessant, si teniu alguna idea que aportar, no ho dubteu i envieu-nos un missatge a : socialistesdelreal@hotmail.com
