Aquest article preten ésser una reflexió del grup socialista del Real, envers el nacionalisme polític, el cultural, el valencianisme, i com encaixa el senyor Mahiques en tots aquests conceptes.
Al País Valencià, el nacionalisme polític que representava la UNITAT DEL POBLE VALENCIÀ, anava júntament al nacionalisme cultural. Eixe tàmdem politico-cultural, social i políticament fou excloent d'una gran part de la societat civil valenciana. Ara bé, aquesta exclusió no fou en cap manera propugnada per la U.P.V., més bé, podriem afirmar que un ninxol social molt concret i definit, es veia plénament identificat amb eixe nacionalisme que representava aquest partit polític mentre que la resta no ho sentia igual. En front, podiem trobar la difunta U.V., amb un missatge regionalista-coent, d'altres temps i de glòries passades, que en cap manera podia sobreviure en els temps actual, fent de la taronja, la seua única font de vots política.
Ja a les postimetries del segle passat, i começaments d'aquest, la U.P.V. gira cap un centre polític valencià, que ni existia ni existirà mai per a un nacionalisme cult que es veu plénament representat en l'esquerra i mai en la dreta valenciana. Eixe gir al centre, els porta a la campanya electoral del "No sóm ni de dretes ni d'esquerres. Som valencians", que els que teniu una mica de cultura politica i memòria, recordareu bé. Aquest viatge al centre, dugué la desaparió de la U.P.V. i el naixement del Bloc. Però alguna cosa més desaparegué amb eixe gir. Desaparegué el nacionalisme polític, tal qual estava definit fins eixos moments establet, i així entés per la societat.
Amb el final de Pere Mayor i l'aparició en escena de Enric Morera, es torna a buscar eixe lloc a l'esquerra, però aquesta societat havia canviat i ells no pugueren reaccionar a temps, per això ja no han estat capaços de millorar els seus resultats electorals per sí mateixa. Van voler enterrar a Joan Fuster, i amb ell, la seua màxima de "El País Valencià, serà d'esquerres o no serà". El nacionalisme polític està mort, assassinat pels propis dirigents, en eixos vaivens i girs interessats cap a la dreta. Sols ens queda el nacionalisme cultural, i eixe, no està patentat pel Bloc. Gandia, ben bé pot representar una mostra d'això que parlem, una Gandia referent cultural, que mira a fora, sense tancar els ulls a les nostres arrels.
Nosaltres, al Real, i amb les nostres limitacions econòmiques, hem intentat fer la millor política cultural i valenciana que estava al nostre abast. Nosaltres forem qui propiciarem un acord plenari el l'any 99, per tal de despolititzar el valencià a l'Ajuntament, eixe acord, dugué, entre d'altres coses a la valencianització real i efectiva de la vida administrativa municipal. Però ens va quedar per resoldre la part tècnica, els informes i documentació dels tècnic municipals que en general ho feien i seguixen fent-ho en castellà. Eixe és el repte que tenim per a la propera legislatura, i un compromís amb el poble del Real. L'actual equip de govern, no ho farà, són massa divergents en aquest temes i en aquestes sensibilitats com per a portar endavant una proposta tan valenta com aquesta.
El senyor Mahiques, es va presentar pel Bloc, però sense cap problema ho podria haver fet pel P.P., que oportunitat tingué. Ell es troba llunt d'eixe nacionalisme polític que alguns enyorem, i que ens cal al Real, gent compromessa i valenta que es crega el que diu. Electors i electores nacionalistes i d'esquerres del Real, eixa gent compromessa amb la valencianització de la vida social, no la trobareu amb Mahiques. Creiem que nosaltres sí, us podem representar, ho hem fet i ho farem. Som gent de paraula, i valenta qual cal, per pendre decisions valentes quan es presente.
