Si portes algun temps frustat, i amb ganes d'expressar la teua opinió al tema, entra en aquesta pàgina i de segur que descansaràs :
www.zappingmcsaatchi.com/xmas/emailing/
Aquesta teràpia salvarà els nadals a moltes persones, humor front a la crisi. Bones festes amics i amigues
dissabte, 20 de desembre del 2008
dimecres, 26 de novembre del 2008
NACIONALISME, VALENCIANISME I OPORTUNISME.
Aquest article preten ésser una reflexió del grup socialista del Real, envers el nacionalisme polític, el cultural, el valencianisme, i com encaixa el senyor Mahiques en tots aquests conceptes.
Al País Valencià, el nacionalisme polític que representava la UNITAT DEL POBLE VALENCIÀ, anava júntament al nacionalisme cultural. Eixe tàmdem politico-cultural, social i políticament fou excloent d'una gran part de la societat civil valenciana. Ara bé, aquesta exclusió no fou en cap manera propugnada per la U.P.V., més bé, podriem afirmar que un ninxol social molt concret i definit, es veia plénament identificat amb eixe nacionalisme que representava aquest partit polític mentre que la resta no ho sentia igual. En front, podiem trobar la difunta U.V., amb un missatge regionalista-coent, d'altres temps i de glòries passades, que en cap manera podia sobreviure en els temps actual, fent de la taronja, la seua única font de vots política.
Ja a les postimetries del segle passat, i começaments d'aquest, la U.P.V. gira cap un centre polític valencià, que ni existia ni existirà mai per a un nacionalisme cult que es veu plénament representat en l'esquerra i mai en la dreta valenciana. Eixe gir al centre, els porta a la campanya electoral del "No sóm ni de dretes ni d'esquerres. Som valencians", que els que teniu una mica de cultura politica i memòria, recordareu bé. Aquest viatge al centre, dugué la desaparió de la U.P.V. i el naixement del Bloc. Però alguna cosa més desaparegué amb eixe gir. Desaparegué el nacionalisme polític, tal qual estava definit fins eixos moments establet, i així entés per la societat.
Amb el final de Pere Mayor i l'aparició en escena de Enric Morera, es torna a buscar eixe lloc a l'esquerra, però aquesta societat havia canviat i ells no pugueren reaccionar a temps, per això ja no han estat capaços de millorar els seus resultats electorals per sí mateixa. Van voler enterrar a Joan Fuster, i amb ell, la seua màxima de "El País Valencià, serà d'esquerres o no serà". El nacionalisme polític està mort, assassinat pels propis dirigents, en eixos vaivens i girs interessats cap a la dreta. Sols ens queda el nacionalisme cultural, i eixe, no està patentat pel Bloc. Gandia, ben bé pot representar una mostra d'això que parlem, una Gandia referent cultural, que mira a fora, sense tancar els ulls a les nostres arrels.
Nosaltres, al Real, i amb les nostres limitacions econòmiques, hem intentat fer la millor política cultural i valenciana que estava al nostre abast. Nosaltres forem qui propiciarem un acord plenari el l'any 99, per tal de despolititzar el valencià a l'Ajuntament, eixe acord, dugué, entre d'altres coses a la valencianització real i efectiva de la vida administrativa municipal. Però ens va quedar per resoldre la part tècnica, els informes i documentació dels tècnic municipals que en general ho feien i seguixen fent-ho en castellà. Eixe és el repte que tenim per a la propera legislatura, i un compromís amb el poble del Real. L'actual equip de govern, no ho farà, són massa divergents en aquest temes i en aquestes sensibilitats com per a portar endavant una proposta tan valenta com aquesta.
El senyor Mahiques, es va presentar pel Bloc, però sense cap problema ho podria haver fet pel P.P., que oportunitat tingué. Ell es troba llunt d'eixe nacionalisme polític que alguns enyorem, i que ens cal al Real, gent compromessa i valenta que es crega el que diu. Electors i electores nacionalistes i d'esquerres del Real, eixa gent compromessa amb la valencianització de la vida social, no la trobareu amb Mahiques. Creiem que nosaltres sí, us podem representar, ho hem fet i ho farem. Som gent de paraula, i valenta qual cal, per pendre decisions valentes quan es presente.
dilluns, 17 de novembre del 2008
SI AÇÒ ESTÀ AIXI, COM ESTARÀ ALLÒ QUE NO ES VEU ?
Al Real, tenim l'únic monument als Maulets de tota la Safor, va ser col.locat al parc 25 d'abril, com a homenatge i reconeixement no sols als maulets, si no a tot el que ells varen representar per al poble valencià.
El govern del partit socialista, d'aleshores, va apostar valentament per un momument que de segur no li reportava vots. Però que en conciència creïem que era de justícia, fer un homenatge d'aquesta temàtica.
Ara podeu vore l'estat en el qual es troba, després de distintes agressions. Fins ara, nosaltres no dèiem res, per tal d'evitar pol.lèmiques estèrils. Però veient com l'alcalde actual i el seu govern, no fan res per tal de reparar aquesta agressió al patrimoni municipal, ens veiem en l'obligació de denunciar-ho, ací, al nostre blog. Aquest estat del monument, és intolerable senyor Mahiques, no te vosté més vergonya de tindre i mantindre açò ?, Quina imatge del poble del Real donem ?, Tin vergonya, -que no en tens ni miqueta-, i repara aquesta agressió.
Mahiques, que hagueres fet si en compte de l'agressió al monument als maulets, aquesta s'haguera produit en la façana de l'esglèsia ? El teu propi govern s'haguera arromangat per a netejar-la ells en persona.
Aquesta, és la teua sensibilitat pel tema ?
Així defens el patrimoni de l'Ajuntament ?
Si aquest monument, que està a la vista de tots, el tens així, com estaran els afers de l'Ajuntament que no es veuen ?
diumenge, 16 de novembre del 2008
ELLS AMB ELLS. NOSALTRES AMB TU.
Aquest títol de l'article, bé podria ser, un eslogan electoral, però ens ve bé, per a definir la relació dels diferents grups polítics representats al plenari municipal. Estem veient el comportament de Mahiques, -autoritari, bròfec, pedant, etc.- com a regidor i com a alcalde, i ens plantegem si aquest comportament, és sols d'ell personal o també el tindrien la resta de membres del Bloc. I la resposta no és massa optimista per a nosaltres.Per altra banda, del P.P. no cal ni que parlem, del seu comportament amb nosaltres.
Aquest matrimoni de conveniència sobreviu pel fàstic i odi que ens tenen. No tenen cap objetiu polític per al poble del Real. Sols els unim nosaltres. Difícil ho té el Bloc, per tal d'explicar al seu electorat d'esquerres, aquesta bona convivència amb el P.P., i a més a més, quant el programa electoral amb el qual es presentaven, no està complint-se. Mahiques, sols volia arribar a l'alcaldia. I amb un únic regidor nosaltres, el partit socialista, no ho veïem ni ho veiem representatiu de la voluntat popular, que el Real, va votar en les urnes. I pel que fa al P.P. el seu únic objetiu era, i serà, desbancar al P.S.O.E., del govern, sense oferir alternatives, ni de gestió, ni de persones. Són els regidors Melo, Vicent, i Hector, alternatives als que oferiem nosaltres ? No cal que respongau. El govern de l'Ajuntament els ha vingut de nou a tots, no plantegen solucions ni projectes de futur, per a la nostra societat, no són alternativa de res.
Aquest entronament de Mahiques, per part del P.P. creiem que minvarà, les opcions de futur a d'altres possibles candidats del Bloc, i creiem que fins i tot del propi Mahiques. Mentre que al sí, del propi govern municipal, el P.P. veu a Mahiques com a perillós per al ells. Nosaltres veiem com dintre d'eixa pugna per la "foto", el poble del Real, va perdent dinamisme. No sabem que volen per al l'any que ve, no tenen fets els presupostos, no tenen una organització de treball, a mig i llarg termini, en cap àmbit de la política municipal. Res sabem dels projectes amb els quals, cadascun dels partits es presentaren a les eleccions. No res sabem d'un projecte conjunt de l'equip de govern.
Aquest dúo, P.P.-Bloc, entre ells s'ho apanyen. Què farà el Bloc i Mahiques un any abans de les eleccions ? Com es desvincularà del P.P. per tal de mantindre el seu electorat més d'esquerres ? I per a mantindre el seu electorat més nacionalista ? Suposem que no es desvincularà, trencant el pacte, però ell per tal de sobreviure políticament és capaç de tot, el P.P. és qui l'ha triat com a company en aquest viatge polític, i ja vorem com resolen aquests problemes, que són els que a ells els importen. Mentre que el poble del Real, perd opcions de futur.
Per tot açò, us diem : Ells amb ells, i nosaltres amb tu.
Quan hem governat, hem comés errors, i en els últims 12 anys que hem estat al front del govern municipal, tot no ho hem fet bé, algunes coses eren i són millorables, i d'altres símplement no han resultat com esperavem, però en línies generals, creiem que el poble del Real, va donar un salt qualitatiu, del poble que ens trobarem al poble que hem deixat al P.P.-Bloc.
Nosaltres estem amb tu, elector d'esquerres, i elector nacionalista que no ens vares votar l'any passat, però que veus, com som, qui més et representem social i políticament, amb el tu recolzament, i amb el de la suma de tots els que no esteu conformes amb el que esteu veient al govern municipal, podem canviar açò, contem amb tu. Ells amb ells, nosaltres amb tu.
Aquest matrimoni de conveniència sobreviu pel fàstic i odi que ens tenen. No tenen cap objetiu polític per al poble del Real. Sols els unim nosaltres. Difícil ho té el Bloc, per tal d'explicar al seu electorat d'esquerres, aquesta bona convivència amb el P.P., i a més a més, quant el programa electoral amb el qual es presentaven, no està complint-se. Mahiques, sols volia arribar a l'alcaldia. I amb un únic regidor nosaltres, el partit socialista, no ho veïem ni ho veiem representatiu de la voluntat popular, que el Real, va votar en les urnes. I pel que fa al P.P. el seu únic objetiu era, i serà, desbancar al P.S.O.E., del govern, sense oferir alternatives, ni de gestió, ni de persones. Són els regidors Melo, Vicent, i Hector, alternatives als que oferiem nosaltres ? No cal que respongau. El govern de l'Ajuntament els ha vingut de nou a tots, no plantegen solucions ni projectes de futur, per a la nostra societat, no són alternativa de res.
Aquest entronament de Mahiques, per part del P.P. creiem que minvarà, les opcions de futur a d'altres possibles candidats del Bloc, i creiem que fins i tot del propi Mahiques. Mentre que al sí, del propi govern municipal, el P.P. veu a Mahiques com a perillós per al ells. Nosaltres veiem com dintre d'eixa pugna per la "foto", el poble del Real, va perdent dinamisme. No sabem que volen per al l'any que ve, no tenen fets els presupostos, no tenen una organització de treball, a mig i llarg termini, en cap àmbit de la política municipal. Res sabem dels projectes amb els quals, cadascun dels partits es presentaren a les eleccions. No res sabem d'un projecte conjunt de l'equip de govern.
Aquest dúo, P.P.-Bloc, entre ells s'ho apanyen. Què farà el Bloc i Mahiques un any abans de les eleccions ? Com es desvincularà del P.P. per tal de mantindre el seu electorat més d'esquerres ? I per a mantindre el seu electorat més nacionalista ? Suposem que no es desvincularà, trencant el pacte, però ell per tal de sobreviure políticament és capaç de tot, el P.P. és qui l'ha triat com a company en aquest viatge polític, i ja vorem com resolen aquests problemes, que són els que a ells els importen. Mentre que el poble del Real, perd opcions de futur.
Per tot açò, us diem : Ells amb ells, i nosaltres amb tu.
Quan hem governat, hem comés errors, i en els últims 12 anys que hem estat al front del govern municipal, tot no ho hem fet bé, algunes coses eren i són millorables, i d'altres símplement no han resultat com esperavem, però en línies generals, creiem que el poble del Real, va donar un salt qualitatiu, del poble que ens trobarem al poble que hem deixat al P.P.-Bloc.
Nosaltres estem amb tu, elector d'esquerres, i elector nacionalista que no ens vares votar l'any passat, però que veus, com som, qui més et representem social i políticament, amb el tu recolzament, i amb el de la suma de tots els que no esteu conformes amb el que esteu veient al govern municipal, podem canviar açò, contem amb tu. Ells amb ells, nosaltres amb tu.
divendres, 14 de novembre del 2008
EUROPA, COM A SOLUCIÓ A LA CRISI. DEBAT OBERT.
Estem vivint des de fa algun temps, una situació financera i econòmica difícil, sense precedents en la història econòmica mundial. Als governs, institucions econòmiques nacionals i internacionals, i empreses, ens ve tot de nou. Una problemàtica de l'actuació de les empreses i dels governs, és que estan intervenint individualment, i aquest enorme esforç individual costa més, que el mateix esforç realitzat col.lectivament. Per tot això, en aquest blog, i en aquest article, encetem una reflexió que esperem esdevinga debat.
És Europa, la solució a eixa suma col.lectiva d'esforços economico-financers ?. Nosaltres creiem que sí, i ho creiem per varis motius, que totseguit exposem :
EEUU, viu un canvi de president, -i esperem que d'alguna cosa més- i Europa, no pot mirar sempre a EEUU, per veure que fan o que no fan ells, si que cal anar amb ells, però NO dependre d'ells. Europa cal que assumisca un paper de lideratge economico-social, que per sí ja té, sobretot en la vesant social, però també en l'econòmica. EEUU, que de normal sol cedir als Lobbys -amb no molts interessos altruistes-, i ajudats per un president com el senyor Bush, i per extenció dels conservadors-liberals més rancis, han portat el seu país a la situació actual, eixa política acunyada per ells com a neo-conservadora, de reduir l'Estat en la intervenció econòmica, ens ha portat a la major crisi financera mundial.
Ara el finiquitat president dels EEUU, intervé amb recursos públics, no sols en el sistema financer, si no que per extenció ho fa en tota l'economia. I ja s'ha plantejat aquest senyor, com pagarà U.S.A. aquesta magna intervenció ? Doncs per la via dels impostos, no hi ha altra, bé ho farà directament, bé indirectament, mitjançant el Deute Públic, però al final, amb els impostos de la societat.
Quan en aquests dies, es parla de redefinir el capitalisme, el que realment volen dir, -o així ho entenem nosaltres-, és redefinir el paper de l'Estat en l'economia. I en això Europa va molt per davant dels EEUU.
Ara Bush socialitza les pèrdues dels bancs, en quant no fa massa, aquest tenien beneficis, i es repartien de forma privada. Indirectament el que ocorre, és una nacionalització de la banca privada. I tot açò no us sembla irònic estimats lectors i lectores ? Més irònic és, que el senyor Bush, que no ens ha volgut rebre mai, ara, se li plantetge com a model a seguir, el sistema bancari espanyol. Tal volta el millor sistema del món. Cal llevar-nos ja la costra que durant tants anys hem anat creant al voltant d'Espanya com a estat, costra tal volta ben guanyada de complexe d'inferioritat, front a Europa i front a la resta del món però com hem dit, cal llevar-nos-la ja. En general, Espanya i la seua economia, és una de les més sòl.lides i dinàmiques del món, i el que és més important, som un estat, socialment compromés. La situació actual, és com hem dit, difícil, molt difícil. Però cal que mirem aquesta situació com quelcom conjuntural. Amics i amigues, cal que analitzem la trajectòria, la tendència del nostre país, i vejam d'on partiem en l'any 1.975 i on estem en el 2.008.
Per difícil que siga la situació actual, aquesta passarà, i cal que ara ens preparem per a la nova situació que de segur esdevindrà. Front a velles propostes de Rajoy, com ha dit de baixar els impostos, això ja no servix. Assessors del P.P., no necessitem receptes antigues, la situació de crisi actual, és nova i sense precedents, calen noves propostes. Les propostes del govern de Zapatero, han estat definides pel F.M.I. com a les adequades i correctes, per molt de mal que li sàpiguen als neo-conservadors del P.P. Però, aquestes no són suficients, cal del govern de Zapatero, unes propostes més arriscades, tenint i mirant com a objetiu la post-crisi, i que Espanya ixca reforçada, davant dels seus competidors. Calen polítiques una mica atrevides, per exemple en noves tecnologies, i això implica invertir en investigació. Sí senyors i senyores, tal volta cal ara pujar els impostos per tal d'invertir en ciència, en les universitats, en els centres d'investigació, que els tenim i molt bons. En general, és atrevit plantejar una pujada d'impostos, però fer-ho en moments de crisi, més encara. Què en penseu d'això ? Queda obert el debat.
Hem de parlar ara, de les xarxes europees de transports, cal apostar per vies ràpides que unifiquen europa, -aquesta xarxa és inexistent en l'europa de l'est- i cal apostar pel tren, pel transport internacional de mercaderies i persones, per via fèrrea. El model de Suïssa potser el camí a seguir. Cal que l'Estat invertisca ara en noves infraestructures ferroviàries, sobretot de logística, per al transport de mercaderies, tant a nivell nacional, com a nivell europeu. Cal disminuir la dependència del transport per carretera, i tal volta ara és el moment. Avuí en el 2.008, si viatgem per l'U.E. amb tren, podem comprovar com en cada frontera hi ha dúes revisions de la polícia, -una per país- a més a més del canvi de locomotora, amb la conseqüent pèrdua de temps, més d'una hora per frontera. Cal apostar per trencar aquestes barreres burocràtiques, i millorar la xarxa. Pagaria la pena, un increment d'impostos en temps de crisi, per tal de finançar ara aquestes infraestructures ? Queda obert el debat.
Per últim, cal analitzar el paper de Rússia en el mercat europeu de l'energia. Actualment la dependència exterior en matèria energètica és al voltant del 60 %, i es calcula que en 10 anys serà del 70 %, i Rússia controla la major part d'aquesta energia que arriba a l'U.E. Tal volta ha arribat el moment d'invertir en noves energies per tal de reduir la nostra dependència de l'exterior. Actualment Espanya és lider mundial, no sols en la producció d'energia eòlica, si no que també és puntera en la producció de la tecnologia i infraestructures necessàries per a la construcció de parcs eòlics. Aprofitem aquest avantatge tècnic i científic per tal de potenciar aquest sector de les noves energies. Cal invertir en investigació, i això implica recursos públics, i tornem a la pregunta que envolta a tot aquest article : Val la pena una pujada d'impostos per a finançar el nostre futur ? Queda obert el debat.
És Europa, la solució a eixa suma col.lectiva d'esforços economico-financers ?. Nosaltres creiem que sí, i ho creiem per varis motius, que totseguit exposem :
EEUU, viu un canvi de president, -i esperem que d'alguna cosa més- i Europa, no pot mirar sempre a EEUU, per veure que fan o que no fan ells, si que cal anar amb ells, però NO dependre d'ells. Europa cal que assumisca un paper de lideratge economico-social, que per sí ja té, sobretot en la vesant social, però també en l'econòmica. EEUU, que de normal sol cedir als Lobbys -amb no molts interessos altruistes-, i ajudats per un president com el senyor Bush, i per extenció dels conservadors-liberals més rancis, han portat el seu país a la situació actual, eixa política acunyada per ells com a neo-conservadora, de reduir l'Estat en la intervenció econòmica, ens ha portat a la major crisi financera mundial.
Ara el finiquitat president dels EEUU, intervé amb recursos públics, no sols en el sistema financer, si no que per extenció ho fa en tota l'economia. I ja s'ha plantejat aquest senyor, com pagarà U.S.A. aquesta magna intervenció ? Doncs per la via dels impostos, no hi ha altra, bé ho farà directament, bé indirectament, mitjançant el Deute Públic, però al final, amb els impostos de la societat.
Quan en aquests dies, es parla de redefinir el capitalisme, el que realment volen dir, -o així ho entenem nosaltres-, és redefinir el paper de l'Estat en l'economia. I en això Europa va molt per davant dels EEUU.
Ara Bush socialitza les pèrdues dels bancs, en quant no fa massa, aquest tenien beneficis, i es repartien de forma privada. Indirectament el que ocorre, és una nacionalització de la banca privada. I tot açò no us sembla irònic estimats lectors i lectores ? Més irònic és, que el senyor Bush, que no ens ha volgut rebre mai, ara, se li plantetge com a model a seguir, el sistema bancari espanyol. Tal volta el millor sistema del món. Cal llevar-nos ja la costra que durant tants anys hem anat creant al voltant d'Espanya com a estat, costra tal volta ben guanyada de complexe d'inferioritat, front a Europa i front a la resta del món però com hem dit, cal llevar-nos-la ja. En general, Espanya i la seua economia, és una de les més sòl.lides i dinàmiques del món, i el que és més important, som un estat, socialment compromés. La situació actual, és com hem dit, difícil, molt difícil. Però cal que mirem aquesta situació com quelcom conjuntural. Amics i amigues, cal que analitzem la trajectòria, la tendència del nostre país, i vejam d'on partiem en l'any 1.975 i on estem en el 2.008.
Per difícil que siga la situació actual, aquesta passarà, i cal que ara ens preparem per a la nova situació que de segur esdevindrà. Front a velles propostes de Rajoy, com ha dit de baixar els impostos, això ja no servix. Assessors del P.P., no necessitem receptes antigues, la situació de crisi actual, és nova i sense precedents, calen noves propostes. Les propostes del govern de Zapatero, han estat definides pel F.M.I. com a les adequades i correctes, per molt de mal que li sàpiguen als neo-conservadors del P.P. Però, aquestes no són suficients, cal del govern de Zapatero, unes propostes més arriscades, tenint i mirant com a objetiu la post-crisi, i que Espanya ixca reforçada, davant dels seus competidors. Calen polítiques una mica atrevides, per exemple en noves tecnologies, i això implica invertir en investigació. Sí senyors i senyores, tal volta cal ara pujar els impostos per tal d'invertir en ciència, en les universitats, en els centres d'investigació, que els tenim i molt bons. En general, és atrevit plantejar una pujada d'impostos, però fer-ho en moments de crisi, més encara. Què en penseu d'això ? Queda obert el debat.
Hem de parlar ara, de les xarxes europees de transports, cal apostar per vies ràpides que unifiquen europa, -aquesta xarxa és inexistent en l'europa de l'est- i cal apostar pel tren, pel transport internacional de mercaderies i persones, per via fèrrea. El model de Suïssa potser el camí a seguir. Cal que l'Estat invertisca ara en noves infraestructures ferroviàries, sobretot de logística, per al transport de mercaderies, tant a nivell nacional, com a nivell europeu. Cal disminuir la dependència del transport per carretera, i tal volta ara és el moment. Avuí en el 2.008, si viatgem per l'U.E. amb tren, podem comprovar com en cada frontera hi ha dúes revisions de la polícia, -una per país- a més a més del canvi de locomotora, amb la conseqüent pèrdua de temps, més d'una hora per frontera. Cal apostar per trencar aquestes barreres burocràtiques, i millorar la xarxa. Pagaria la pena, un increment d'impostos en temps de crisi, per tal de finançar ara aquestes infraestructures ? Queda obert el debat.
Per últim, cal analitzar el paper de Rússia en el mercat europeu de l'energia. Actualment la dependència exterior en matèria energètica és al voltant del 60 %, i es calcula que en 10 anys serà del 70 %, i Rússia controla la major part d'aquesta energia que arriba a l'U.E. Tal volta ha arribat el moment d'invertir en noves energies per tal de reduir la nostra dependència de l'exterior. Actualment Espanya és lider mundial, no sols en la producció d'energia eòlica, si no que també és puntera en la producció de la tecnologia i infraestructures necessàries per a la construcció de parcs eòlics. Aprofitem aquest avantatge tècnic i científic per tal de potenciar aquest sector de les noves energies. Cal invertir en investigació, i això implica recursos públics, i tornem a la pregunta que envolta a tot aquest article : Val la pena una pujada d'impostos per a finançar el nostre futur ? Queda obert el debat.
Post-data : Ens agradaria la vostra opinió sobre aquestes reflexion plantejades a l'article, o bé, noves aportacions per al debat que creiem interessant, si teniu alguna idea que aportar, no ho dubteu i envieu-nos un missatge a : socialistesdelreal@hotmail.com
diumenge, 9 de novembre del 2008
A PREGUNTES CONCRETES, MAHIQUES RESPONDRÀ ?
Dintre del joc polític, del "i tu més" etc. cal tindre una mínima coherència en el discurs, cal portar una línia d'actuació concreta, i sobre ella, anar afrontant els esdeveniments, que de segur es donen al llarg d'una legislatura. I si bé al Real canviem d'alcalde com de cartes en una partida de truc, el que sí que no ha canviat són les paraules dites, ni el regidor responsable de dir-les. A qui estem referint-nos ? Doncs al senyor Mahiques. Aquest regidor d'Hisenda i altres càrregs, va encetar una campanya de desprestigi front a l'anterior equip de govern, del P.S.O.E., acusant-nos entre d'altres coses, de no haver cobrat tots els rebuts de l'impost de l'I.B.I., etc. Doncs bé, companys i companyes, aquest any 2008 que està a apunt de concloure, és el primer any complet de govern d'aquest tandem polític difícil de digerir, PP-Bloc, i des d'ací llancem una série de preguntes, ja que al plenari no ens déixen fer-les.
Estimat Mahiques, sabem per membres del teu govern que ets un bon seguidor d'aquest blog, ens lliges apasionadament, i sorprenentment silenciós, però també sabem que les relacions dintre de l'equip de govern no són precisament blanques inmaculades, algun punyal per l'esquena van traient-se alguns, en silenci això si, i algú també, s'ha hagut de tragar eixe punyal, per tal de fer desaparéixer les proves.
Bé estimat Mahiques, després d'un poc de joc polític, i mala bava, del pàrraf anterior, ens podries contestar a :
1 ) A data del més passat, la gent del poble, amos i senyors del teu càrreg, voldriem saber quin percentatge d'impostos locals has cobrat durant aquest any ?
2 ) Els rebuts que no s'han pagat en temps i forma, perquè ha ocorregut ?
3 ) D'eixos impostos, quin percentatge han anat a parar a les associacions que tu milites ? i el seu comparatiu amb els anys de govern anterior ? en quant s'han incrementat aquestes aportacions de tot el poble ?
La llista de preguntes és llarga, de moment esperem resposta d'aquestes 3, no són massa complicades, i creiem que les podres resoldre fàcilment, aplicat una mica en la tasca i a veure si per a l'any que ve, podem tindre una resposta.
Com pots comprovar, tota aquesta informació que sutilment et plantegem ací, tota tota, no ha eixit dels plenaris municipals. Alguna cosa va eixint de dintre del teu despatx. Fes-te-ho mirar.
dissabte, 8 de novembre del 2008
LLIURE-PENSADORS ; CABEM O NO, EN AQUESTA SOCIETAT ?
Aquest article no preten res més que reflexionar sobre la gent, sobre aquells i aquelles que tenim una opinió pròpia dels esdeveniments que ens envolten -polítics o no-, la gent que per a res, som indiferents, que som crítics amb el món i la societat en la qual vivim, gent que analitzem les circumstàncies que ens rodegen, i que a més a més, no ens deixem portar per les opinions de la massa social, ni per allò "NORMALMENT" establert per aquesta societat, en resum, "lliure-pensadors". En aquest article, -que bé podria donar per a un assaig-,voldriem en primer lloc, establir i concretar el terme "NORMALITAT". La societat deriva allò que és "HABITUAL" i ho confon amb "NORMAL", greu errada és aquesta, ja que una cosa habitual, no cal ni té perquè ser normal, són temes totalment diferents.
Dintre d'aquesta dualitat social Normalitat-habitualitat, nosaltres la gent del Real que ens autoproclamem "lliure-pensadora", ens revel.lem contra aquestes normes socialment establertes, normes que ha marcat la societat, i que aquesta pròpia societat rebutja a qui no les complix i seguix, i aquestes normes són tan bones o tan dolentes com llurs contràries. Milers d'exemples podriem establir, "ROJOS-ATEUS", "BONS-CRISTIANS", "ADULTERI : AIXÍ SÓN ELS HOMES FRONT A DONES-PUTES",etc. la llista és infinita.
Aquest article, va adreçat a aquells qui han corregut davant dels grisos, que han demanat pels carrers l'estatut d'autonomia, que han simpatitzat amb el moviment hippy, que han begut cervesa, que han fumat porros, que han pixat pel carrer, que han descobert el sexe sense el matrimoni, a totes aquestes persones, i a la canalla actual, jovens que no sou indiferents, joves que us heu manifestat contra la guerra d'Iraq, que es manifesteu als intituts i facultats contra els atemptats d'E.T.A. que crideu al carrer contra les injustícies, però que també pertanyeu a O.N.G's. a totes aquestes persones que no sou indiferents us diem : TOTS NO SOM IGUALS, les sensibilitats socials de l'esquerra i de la dreta, són per sort diferents. Analitzeu el comportament de cada partit i de cada espectre polític i tragau les vostres conclusions.
Analitzeu el tandem Mahiques-LaVane, i compareu-lo amb el grup municipal que representa a l'esquerra, vejau llurs comportaments, i posiblement arribeu a les mateixes conclusions que la majoria de nosaltres, gent socialdemócrata, que cabem al Real i cabem a Europa. Des de l'esquerra, podem canviar el món, o almenys ho intentarem.
Sense ser pretenciosos, però creiem que Obama, estaria amb nosaltres de ser del Real, temps al temps, amics i amigues, des de l'esquerra tot és posible. S'obri un nou periode per a EE.UU., per a Europa, i per a tot el món, esperem que no ens defrauden, i esperem que si et sent reflexat en aquestes línees, sols et demanem que seguisques igual, que seguisques tenint opinió pròpia i que no ens defraudes.
Dintre d'aquesta dualitat social Normalitat-habitualitat, nosaltres la gent del Real que ens autoproclamem "lliure-pensadora", ens revel.lem contra aquestes normes socialment establertes, normes que ha marcat la societat, i que aquesta pròpia societat rebutja a qui no les complix i seguix, i aquestes normes són tan bones o tan dolentes com llurs contràries. Milers d'exemples podriem establir, "ROJOS-ATEUS", "BONS-CRISTIANS", "ADULTERI : AIXÍ SÓN ELS HOMES FRONT A DONES-PUTES",etc. la llista és infinita.
Aquest article, va adreçat a aquells qui han corregut davant dels grisos, que han demanat pels carrers l'estatut d'autonomia, que han simpatitzat amb el moviment hippy, que han begut cervesa, que han fumat porros, que han pixat pel carrer, que han descobert el sexe sense el matrimoni, a totes aquestes persones, i a la canalla actual, jovens que no sou indiferents, joves que us heu manifestat contra la guerra d'Iraq, que es manifesteu als intituts i facultats contra els atemptats d'E.T.A. que crideu al carrer contra les injustícies, però que també pertanyeu a O.N.G's. a totes aquestes persones que no sou indiferents us diem : TOTS NO SOM IGUALS, les sensibilitats socials de l'esquerra i de la dreta, són per sort diferents. Analitzeu el comportament de cada partit i de cada espectre polític i tragau les vostres conclusions.
Analitzeu el tandem Mahiques-LaVane, i compareu-lo amb el grup municipal que representa a l'esquerra, vejau llurs comportaments, i posiblement arribeu a les mateixes conclusions que la majoria de nosaltres, gent socialdemócrata, que cabem al Real i cabem a Europa. Des de l'esquerra, podem canviar el món, o almenys ho intentarem.
Sense ser pretenciosos, però creiem que Obama, estaria amb nosaltres de ser del Real, temps al temps, amics i amigues, des de l'esquerra tot és posible. S'obri un nou periode per a EE.UU., per a Europa, i per a tot el món, esperem que no ens defrauden, i esperem que si et sent reflexat en aquestes línees, sols et demanem que seguisques igual, que seguisques tenint opinió pròpia i que no ens defraudes.
divendres, 24 d’octubre del 2008
INCREIBLE PERÒ ESPERAT
Curiós, resulta curiós que cada vegada que aquest Govern inicia una modificació tinga sempre el mateix “modus operandi”: tirar la culpa a l'anterior Govern. Que Industries Faus està en crisi, res, ix el palmero del carreró i diu que és culpa de l'anterior Govern, sense vindre al cas i sense ni tan sols saber del que parla, però és igual la qüestió és empestar-ho tot.
Que la pedrera està creixent, i encara que l'anterior Govern va paralitzar la seua expansió i va tenallar el seu creixement amb el PGOU, res, és culpa de l'anterior Govern. Però resulta curiós, ja no se senten les veus dels periodistes de les províncies, ni als veïns de "Monterrey" dignament representats pel Bomber Torero, ni a la candidata del BLOC en aquesta urbanització, ni al Sr. Bosca interposant al·legacions interessades al PGOU sobre la pedrera (una vegada el Sr. J.R. els ha venut la seua FINCA incloent el seu XALET als de la pedrera per una xifra indecent), tot s’ha acabat. Però haurem de preguntar-li a la Sra. Martínez, que tal li va anar amb el regal de boda que li van fer des de la pedrera..., ja ens contarà.
Que hi ha construccions il·legals en el portell de coneguts membres del BLOC, doncs res, culpa de l'anterior Govern; però això si, ens oblidem dels expedients oberts per l'anterior Govern, deixem que caduquen i res, el Sr. Simó (“què bon xiquet és”) va i els enganxa la llum a aquestes construccions, si, com ho lligen el regidor d'urbanisme fa treballs il·legals en construccions il·legals, però té igual, el bisbe el beneeix en tots i cada un dels seus viatges, i aquesta benedicció purifica la il·legalitat. Però ja els contarà el Sr. Simó als propietaris de la zona quan allò s'urbanitze i hagen de pagar de les seus butxaques, indemnitzacions per construccions il·legals.
Ara arriba el torn de modificar el PGOU, i clar, més del mateix: la zona esportiva (antic cavall de batalla del Sr. Bosca, Sr. Ascó i Sr. J.R), zona esportiva que s'ubicava en la zona contigua al “carrer de pilota” Vicet Mascarell, per aglutinar tot el conglomerat esportiu en el futur. Pareix que el Sr J.R. i el Sr. Ascó se n’eixiran amb la seua, i es llevarà d'ací i és traslladarà a una zona més favorable als interessos del Sr. J.R. (per això té el seu representant dins del Govern municipal, el Sr. Melo; a Gandia serveix a plataforma i als seus senyors feudals, rendint l'adequat vassallatge en els dominis del Real, defenent els interessos del seu senyor J.R.). Per això i com a primer símptoma hem de llegir o millor, mirar el full parroquial: EL REALENC; on ens conten no sé què d'un campionat de pilota que s'havia de celebrar en el “carrer de pilota” Vicent Mascarell, i que a causa de la mala ubicació EST – OEST, el sol impedeix el joc de la pilota amb normalitat. Però el que vostés no saben és que el dit carrer de pilota constava d'una segona fase i que aquesta segona fase estava presupostada en el pressupost que va elaborar l'anterior Govern l'any 2006, per a ejecutar-se el següent any, el 2007. La dita segona fase consistia en el cubriment del carrer i la col·locació de la seua il·luminació: NO HO VAN FER (ho tenien pressupostat) I ARA CULPEN A L'ANTERIOR GOVERN, no tenen escrúpuls. A més a més si vos fixeu bé el carrer que tradicionalment s'ha jugat a pilota, em referisc al “carrer nou”, té la mateixa orientació que el carrer construït. Però clar, cal començar a buscar excuses per a poder justificar els canvis en el PGOU i així afavorir els interessos del Sr. J.R.
dijous, 16 d’octubre del 2008
ALS JOVES QUE SOU DEL P.P. I NO HO SABEU :
Per a qui no sàpiga qui és el senyor Pablo Casado, us direm que és menbre de "las juventudes del P.P. de Madrid", I que tot açò no us dirà tampoc res, simplement un nom més, però si us transcrivim les seues declaracions en el passat congrés del P.P. a Madrid, llavors la cosa canvia :
"Yo estoy convencido que la inmensa mayoria de jóvenes españoles son del partido popular y aún no lo saben. Si es que en pleno siglo XXI, no puede estar de moda ser de izquierdas, pero si sois unos carcas, estan todo el dia con lo de la guerra del abuelo, con las fosas de nosequien, con la memoria histórica, con el aborto, con la eutanasia, con la muerte, cantando la internacional, pero si la internacional se cantaba cuando el comunismo dejó 100 millones de muertos en el siglo pasado, pero que es esto por favor, los modernos somos nosotros, nosotros no idolatramos a asesinos como el Che Guevara, idolatramos a Miguel Angel Blanco".
Doncs bé, amb aquesta perleta tindriem prou, però creiem que comentaris con aquests no poden quedar sense resposta, el xaval s'ha lluit, i ha tingut els seus dos minuts de glòria a la premsa espanyola.
Anem per parts :
Respecte a allò que els joves són del P.P. i no ho saben, no deixa de ser una bobada majúscula, però una bobada. Nosaltres suposem que hi haurà de tot, com en la resta de l'espectre social.
Pel que fa a estar de moda o no, ser d'esquerres en ple segle XXI, doncs la reflexió que nosaltres fem des d'aquest blog, és que ser d'esquerres no és cap moda. Creiem que la ment, la forma de pensar, la idiologia política o no de la gent, no canvia fàcilment. Tal volta la gent del P.P. si canvie fàcilment d'idiologia, com a exemple clar, podeu analitzar la trajectòria del senyor Andrés Ascó, cada vegada que ha estat candidat a alcalde del Real, ho ha fet en partits diferents, U.C.D., C.D.S., O.I.V., i per últim P.P., i en cap d'ells ha tret trellat ningun, això sí, on més temps ha militat i segueix fent-ho és amb el partit de J.R., ahí el senyor Ascó si que no ha canviat mai de jaqueta, ni la butxaca tampoc, ni molt menys el camí de la podadora. I és que en el P.P. cap tot, ahí ho arrepleguen tot. Lectors i lectores d'aquest blog, creieu que paraules tan complicades com "ideologia" o bé "dreta" són fàcilment entendibles pels regidors Vicent Signes o Hector Peiró ? Llancem la pregunta d'una forma retòrica.
I si no en teniu prou, vejau el comportament de l'ex-alcaldessa, més pròxim a Blas Piñar, que a una dreta centre-europea, com puga ser Convergència i Unió. Lectores i lectors, veieu a La Vane, com a militant d'aquesta coalició catalana ? Reflexioneu, i trobareu la resposta.
Doncs bé, simplement amb aquests exemples del P.P. local, podem extrapolar-los a la resta del partit popular.
Tornant a les paraules d'aquest individu, la següent frase, de que sempre estem "con la guerra del abuelo, con las fosas comunes denosequien, etc" per ahí no xaval, callat estàs millor, idiota. Donde estaba tu abuelo en esa guerra ? ho és que no li ho has preguntat, imbècil. Eixa guerra que tu nomenes amb tant de fàstic, fou una guerra civil, -la pitjor de les guerres- mitja Espanya front a l'altra mitja, enfrontades aquestes dúes parts, una defenent la legalitat i la constitució, i l'altra banda fent colps d'estat. On estava "tu abuelo" ?. A més a més et direm que directament varen morir 100.000 espanyols i espanyoles en eixa guerra, dels 2 costats, però que 900.000 persones moriren represaliades en la post-guerra, en total 1 milió de persones, i si a més a més, tenim en compte que l'Espanya d'aleshores comptava amb 22 milions d'habitants, llavors parlem que va morir el 5 % de la població del país, això és una vertadera barbaritat de mots, sense parlar del milió d'exiliats, que suposa un altre 5 %, aquest drama nacional, tu el menysprees, amb el teu to, de paraula, Espanya econòmicament va retrocedir 40 anys, el nivell de renda en 1.940 va retrocedir fins al mateix que el país tenia en 1.900, sense parlar dels 40 posteriors a la guerra, on els guanyadors "otros abuelos" no sols no es conformaven amb la victòria, si no que a més a més, volien acabar amb el pensament d'esquerres, eixe que tu menysprees tant lleugerament. Per part nostra, per part de l'agrupació socialista d'El Real, tot el nostre respecte a eixes persones que varem morir i a llurs famílies, així com a les persones represaliades i empresonades pels guanyadors d'eixa guerra. ¿Donde estaban tus abuelos entonces ?, i el de l'ex-alcaldessa ?, joves d'El Real, pregunteu els vostres pares i sabreu la resposta.
Respecte a les fosses comuns, sevisca la de Garcia Lorca, com a representant de totes les fosses comuns que hi ha arreu de qualsevol camí de qualsevol poble. És que no tenen dret els familiars d'aquest assassinats a plorar-los, i recordar-los ?, igual que ho fem la resta de persones amb els nostres difunts ?, per a aquest estúpit, sols li demanem una mica d'empatia, agafa els teus avis, trau-los de la tomba on reposen, i reballa'ls per qualsevol bancal que vetges. I després ves i conta-li-ho als teus pares, a vore que els sembla.
Pel que fa a que parlem de l'avortament, l'eutanàsia, la mort, doncs i que ? com si això fora pecat, fòra de l'esglèsia catòlica, tu com a cristià complix amb els preceptes, i déixa'ns als qui no ho som, que decidim sobre aquests temes tant personals.
Joves que sou del P.P., i no ho sabeu, des d'ací us diem que tots no som iguals, que victimes de la guerra foren tots, que en una guerra civil no hi ha vencedors, i tots som perdedors. I pel que fa a avanços socials com l'eutanàsia, o l'avortament, són drets individuals de cadascú de nosaltres, i cap entitat política o religiosa, té dret a furtar-nos-els. Joves que sou del P.P. i no ho sabeu, que sapigau, que tots no som iguals i en política local, menys.
"Yo estoy convencido que la inmensa mayoria de jóvenes españoles son del partido popular y aún no lo saben. Si es que en pleno siglo XXI, no puede estar de moda ser de izquierdas, pero si sois unos carcas, estan todo el dia con lo de la guerra del abuelo, con las fosas de nosequien, con la memoria histórica, con el aborto, con la eutanasia, con la muerte, cantando la internacional, pero si la internacional se cantaba cuando el comunismo dejó 100 millones de muertos en el siglo pasado, pero que es esto por favor, los modernos somos nosotros, nosotros no idolatramos a asesinos como el Che Guevara, idolatramos a Miguel Angel Blanco".
Doncs bé, amb aquesta perleta tindriem prou, però creiem que comentaris con aquests no poden quedar sense resposta, el xaval s'ha lluit, i ha tingut els seus dos minuts de glòria a la premsa espanyola.
Anem per parts :
Respecte a allò que els joves són del P.P. i no ho saben, no deixa de ser una bobada majúscula, però una bobada. Nosaltres suposem que hi haurà de tot, com en la resta de l'espectre social.
Pel que fa a estar de moda o no, ser d'esquerres en ple segle XXI, doncs la reflexió que nosaltres fem des d'aquest blog, és que ser d'esquerres no és cap moda. Creiem que la ment, la forma de pensar, la idiologia política o no de la gent, no canvia fàcilment. Tal volta la gent del P.P. si canvie fàcilment d'idiologia, com a exemple clar, podeu analitzar la trajectòria del senyor Andrés Ascó, cada vegada que ha estat candidat a alcalde del Real, ho ha fet en partits diferents, U.C.D., C.D.S., O.I.V., i per últim P.P., i en cap d'ells ha tret trellat ningun, això sí, on més temps ha militat i segueix fent-ho és amb el partit de J.R., ahí el senyor Ascó si que no ha canviat mai de jaqueta, ni la butxaca tampoc, ni molt menys el camí de la podadora. I és que en el P.P. cap tot, ahí ho arrepleguen tot. Lectors i lectores d'aquest blog, creieu que paraules tan complicades com "ideologia" o bé "dreta" són fàcilment entendibles pels regidors Vicent Signes o Hector Peiró ? Llancem la pregunta d'una forma retòrica.
I si no en teniu prou, vejau el comportament de l'ex-alcaldessa, més pròxim a Blas Piñar, que a una dreta centre-europea, com puga ser Convergència i Unió. Lectores i lectors, veieu a La Vane, com a militant d'aquesta coalició catalana ? Reflexioneu, i trobareu la resposta.
Doncs bé, simplement amb aquests exemples del P.P. local, podem extrapolar-los a la resta del partit popular.
Tornant a les paraules d'aquest individu, la següent frase, de que sempre estem "con la guerra del abuelo, con las fosas comunes denosequien, etc" per ahí no xaval, callat estàs millor, idiota. Donde estaba tu abuelo en esa guerra ? ho és que no li ho has preguntat, imbècil. Eixa guerra que tu nomenes amb tant de fàstic, fou una guerra civil, -la pitjor de les guerres- mitja Espanya front a l'altra mitja, enfrontades aquestes dúes parts, una defenent la legalitat i la constitució, i l'altra banda fent colps d'estat. On estava "tu abuelo" ?. A més a més et direm que directament varen morir 100.000 espanyols i espanyoles en eixa guerra, dels 2 costats, però que 900.000 persones moriren represaliades en la post-guerra, en total 1 milió de persones, i si a més a més, tenim en compte que l'Espanya d'aleshores comptava amb 22 milions d'habitants, llavors parlem que va morir el 5 % de la població del país, això és una vertadera barbaritat de mots, sense parlar del milió d'exiliats, que suposa un altre 5 %, aquest drama nacional, tu el menysprees, amb el teu to, de paraula, Espanya econòmicament va retrocedir 40 anys, el nivell de renda en 1.940 va retrocedir fins al mateix que el país tenia en 1.900, sense parlar dels 40 posteriors a la guerra, on els guanyadors "otros abuelos" no sols no es conformaven amb la victòria, si no que a més a més, volien acabar amb el pensament d'esquerres, eixe que tu menysprees tant lleugerament. Per part nostra, per part de l'agrupació socialista d'El Real, tot el nostre respecte a eixes persones que varem morir i a llurs famílies, així com a les persones represaliades i empresonades pels guanyadors d'eixa guerra. ¿Donde estaban tus abuelos entonces ?, i el de l'ex-alcaldessa ?, joves d'El Real, pregunteu els vostres pares i sabreu la resposta.
Respecte a les fosses comuns, sevisca la de Garcia Lorca, com a representant de totes les fosses comuns que hi ha arreu de qualsevol camí de qualsevol poble. És que no tenen dret els familiars d'aquest assassinats a plorar-los, i recordar-los ?, igual que ho fem la resta de persones amb els nostres difunts ?, per a aquest estúpit, sols li demanem una mica d'empatia, agafa els teus avis, trau-los de la tomba on reposen, i reballa'ls per qualsevol bancal que vetges. I després ves i conta-li-ho als teus pares, a vore que els sembla.
Pel que fa a que parlem de l'avortament, l'eutanàsia, la mort, doncs i que ? com si això fora pecat, fòra de l'esglèsia catòlica, tu com a cristià complix amb els preceptes, i déixa'ns als qui no ho som, que decidim sobre aquests temes tant personals.
Joves que sou del P.P., i no ho sabeu, des d'ací us diem que tots no som iguals, que victimes de la guerra foren tots, que en una guerra civil no hi ha vencedors, i tots som perdedors. I pel que fa a avanços socials com l'eutanàsia, o l'avortament, són drets individuals de cadascú de nosaltres, i cap entitat política o religiosa, té dret a furtar-nos-els. Joves que sou del P.P. i no ho sabeu, que sapigau, que tots no som iguals i en política local, menys.
Post-data : Respecte a Miguel Angel Blanco, i respecte a totes les víctimes del terrorisme, nosaltres no farem cap menció política ni cap ús, totes aquestes víctimes, polítics, guardies civils, militars, policíes, i civils, tots i totes són víctimes de tots els ciutatans i ciutatanes de l'Estat Espanyol, són part del patrimoni humà d'Espanya, màxim respecte i sol.lidaritat.
diumenge, 12 d’octubre del 2008
D'UN TEMPS ............
Del pas del temps i de l'ausència de records, fem anàlisi, i obrim vells baguls d'una vida col.lectiva, que tendim a guardar en la cambra de la memòria, amb capses tapades de pols. D'eixe Octubre del 82 i del guany electoral del P.S.O.E., on s'obria una etapa de noves il.lusions, de militars estorats i cunyadíssims renegant del seu passat, però també de societat preparada per a eixe canvi que s'endevinava, canviaria Espanya, d'eixes il.lusions col.lectives guanyades en eleccions polítiques. Ara escarbant en una capsa de la memòria, veig la fotografia d'una finestra, i 2 mitjos cosos que assomen, ulleres de pasta i jaqueta de pana, braços en alt i alegria a dins i a fora de la finestra, la societat esdevé ama del carrer, i de sobte s'obri una altra capsa a la memòria, "La calle es mia", tanque ràpidament aquesta capsa, un calfred en corre avall de la memòria per l'esquena. Ara el carrer és de la societat espanyola, gent lliure, que ha votat pel canvi, i no per a qualsevol canvi no, sino que ho ha fet pel canvi radicàlment moderat d'una socialdemocràcia que mira Europa, que vol deixar enrere l'Àfrica europea, lÀfrica que comença als Pirineus, de sobte s'obre una altra capsa memorial, la de la Generació del 98 i el seu lema "Hay que europeizar España", aquesta capsa roman oberta en la memòria, i amb eixe objetiu del 98, comença a treballar el nou govern del canvi, això que ara en la memòria és futur, esdevé present en l'any 86 i torna a obrir-se una altra capsa, la del "UN, DOS, TRES" i el seu "Ya somos europeos" frase de celebre acunyació per part d'Ozores, que esdevé una realitat. Enrere queden o quedaran complexos d'inferioritat col.lectiva, amb "les sueques", "alemanyes", amb el franc francés, i el "vente para Alemania Pepe", encara que seguiran volcant-nos camions de taronges a la frontera, ara queden llunyanes eixes capses en la memòria, i que impotents ens sentiem aleshores.
De sobte, es clouent totes les capses obretes de memòria col.lectiva, i apareix el titolar de premsa : "España abre la verja de Gibraltar", això que ara em provoca una mitja rialla, un somriure tímit, resulta ser una de les capses més deteriorades en la memòria. De repent i sense previ avís, l'Espanya de la dictadura tanca aquesta reixa, i tancada quedarà també l'economia d'una zona, i el que és pitjor, tancades quedaven en dúes capses separades, les vides d'espanyols i de famílies senceres, partides pel pany d'un sentiment nacional rovellat, amb pudors de naftalina. Els titolars de premsa, omplien aleshores les converses i noticiaris en blanc i negre, "de amor patrio, enchido el corazon", però de les capses de memòria col.lectiva serarades durant anys per la reixa, d'això, com no se'n parlava, llavors no existia.Torna a tancar-se eixa capsa que conté aquests records i s'obri una plena de goig social, en el 89 s'universalitza la seguretat social, i s'acaba amb eixa cartilla nominal de la relació familiar, per tal d'acudir al metge, i indirectament s'aconseguix un altre avanç; la muller, deixa de figurar en eixa llista familiar com a "esposa de ....", per a tindre la seua pròpia cartilla com a persona, ara pot semblar que sempre ha estat així, però en la capsa de la memòria, resta i restarà, ben guardat aquest esdeveniment, i és que hi ha capses de memòria col.lectiva (d'ara endavant C.M.C.), que cal tancar bé, i guardar-les d'allò que les puga danyar. Sobretot quan en anys posteriors, la memòria col.lectiva, confondrà la part, pel tot, i voluntària o involuntàriament, sols recordarà, d'aquesta etapa de progrés i avanços, a Roldan, Laza i Zabala, o el "váyase señor Gonzalez", i tot açò esmentat, també deu guardar-se en capses, però no s'han d'amuntegar sobre les capses que contenen els grans guanys socials, i importants progressos que hem aconseguit.
S'obri el 92, i apareixen muntons de C.M.C., l'Expo de Sevilla, els Jocs Olímpics de Barcelona, i Madrid capital cultural d'Europa, S'obri de sobte una capsa especial on es guarda el retorn del Guernica de Picasso a Madrid (1.981). Ara som en l'any 92 de la memòria, i som capital cultural, però sols fa 11 anys que ha vingut el Guernica, i 55 dels motius que mai deurien haver havut per a haver-lo pintat. De guardar-lo en el MOMA de Nova York, per desitg del pintor, al compliment d'un desitg socialment major : "L'obra arrivarà a Espanya, quan hi haja democràcia". I ací tenim el quadre, i la democràcia, totsdos són a l'estat espanyol, tanque, o es tanca la C.M.C., queda un sabor agradable en l'ambient, tal volta el mateix aroma que he sentit quan s'ha obert aquesta capsa. Ara resta obert un caixó senser, d'eixe 92 que culpabilitzen de la greu crisi del 93. L'atreviment de la ignoràcia. Tanque voluntàriament aquesta C.M.C, veient com avuí els JJOO imiten els de Barcelona, i com del 98 (1.898) hem passat a "espanyolitzar europa" en el 92 (1.992).
De sobte, es clouent totes les capses obretes de memòria col.lectiva, i apareix el titolar de premsa : "España abre la verja de Gibraltar", això que ara em provoca una mitja rialla, un somriure tímit, resulta ser una de les capses més deteriorades en la memòria. De repent i sense previ avís, l'Espanya de la dictadura tanca aquesta reixa, i tancada quedarà també l'economia d'una zona, i el que és pitjor, tancades quedaven en dúes capses separades, les vides d'espanyols i de famílies senceres, partides pel pany d'un sentiment nacional rovellat, amb pudors de naftalina. Els titolars de premsa, omplien aleshores les converses i noticiaris en blanc i negre, "de amor patrio, enchido el corazon", però de les capses de memòria col.lectiva serarades durant anys per la reixa, d'això, com no se'n parlava, llavors no existia.Torna a tancar-se eixa capsa que conté aquests records i s'obri una plena de goig social, en el 89 s'universalitza la seguretat social, i s'acaba amb eixa cartilla nominal de la relació familiar, per tal d'acudir al metge, i indirectament s'aconseguix un altre avanç; la muller, deixa de figurar en eixa llista familiar com a "esposa de ....", per a tindre la seua pròpia cartilla com a persona, ara pot semblar que sempre ha estat així, però en la capsa de la memòria, resta i restarà, ben guardat aquest esdeveniment, i és que hi ha capses de memòria col.lectiva (d'ara endavant C.M.C.), que cal tancar bé, i guardar-les d'allò que les puga danyar. Sobretot quan en anys posteriors, la memòria col.lectiva, confondrà la part, pel tot, i voluntària o involuntàriament, sols recordarà, d'aquesta etapa de progrés i avanços, a Roldan, Laza i Zabala, o el "váyase señor Gonzalez", i tot açò esmentat, també deu guardar-se en capses, però no s'han d'amuntegar sobre les capses que contenen els grans guanys socials, i importants progressos que hem aconseguit.
S'obri el 92, i apareixen muntons de C.M.C., l'Expo de Sevilla, els Jocs Olímpics de Barcelona, i Madrid capital cultural d'Europa, S'obri de sobte una capsa especial on es guarda el retorn del Guernica de Picasso a Madrid (1.981). Ara som en l'any 92 de la memòria, i som capital cultural, però sols fa 11 anys que ha vingut el Guernica, i 55 dels motius que mai deurien haver havut per a haver-lo pintat. De guardar-lo en el MOMA de Nova York, per desitg del pintor, al compliment d'un desitg socialment major : "L'obra arrivarà a Espanya, quan hi haja democràcia". I ací tenim el quadre, i la democràcia, totsdos són a l'estat espanyol, tanque, o es tanca la C.M.C., queda un sabor agradable en l'ambient, tal volta el mateix aroma que he sentit quan s'ha obert aquesta capsa. Ara resta obert un caixó senser, d'eixe 92 que culpabilitzen de la greu crisi del 93. L'atreviment de la ignoràcia. Tanque voluntàriament aquesta C.M.C, veient com avuí els JJOO imiten els de Barcelona, i com del 98 (1.898) hem passat a "espanyolitzar europa" en el 92 (1.992).
Esdevé a la memòria, el bigoti, i la tensió del 93-95, podrida deu estar la capsa, perquè, el tufo que fa, no pot contindre res viu, millor tanquem-la, què res bo portarà.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
REPRESENTANT : ELECTORAL O SOCIAL.
Dintre del Partit Socialista, a l'hora de triar les persones que ens representen en les distintes administracions públiques, s'obri un debat, intens i no menys apasionant, i a banda de valorar els cànons estandar que segurament fan tots els partits polítics, con preparació acadèmica, valoració professional, etc. Nosaltres obtem per una combinació de molts elements, però sobretot que prime la qualitat humana, i social de la persona que vaja a representar-nos. Tot açò ve a col.lació, pel comportament més que censurable de l'actual equip de govern, tant en l'anterior alcaldessa, com amb l'actual alcalde, no cal que definisca llurs comportaments, ja que a banda d'haver-ho denunciat en aquest blog, ho podeu comprovar en directe, acudint als plenaris municipals.
Des del P.S.O.E., creiem que no sols no ens representen a nosaltres com a partit polític, si no que tampoc representen a la majoria social i estadística d'aquest poble nostre. On rau la diferència ? doncs en inquietuts culturals, socials, econòmiques, distintes a la de l'esmentada massa social. Quan aquestes persones es comporten tan rastrerament com ho fan, des del seu punt de vista, es creuen amb dret a fer-ho, ens menyspreen, i obvien, com a xusma social, que han de suportar, com a mal inevitable.
Vejau la doble cara de Mahiques, adula la gent gran, -especialment a dones- amb bones paraules, però buides de contingut, ahí és on ell regna, ahí si que trionfa, però fixeu-vos que pocs amics adults té, i es que en el moment que gent de semblant capacitat dialectica, li replica, llarvors queda destronat, i ell temerós de veures inferior, preferix trencar relacions amistoses, ell busca l'adhesió inquebrantable a la seua persona, no el debat obret, i la discusió sana.
Per no parlar de l'ex-alcaldessa, que amb el seu comportament diari, falsa rialla, i palmadetes a l'esquena creu que ja ho té tot guanyat, pot anar a dormir tranquil.la que l'obra caritativa del dia, ja l'ha realitzada, ella encara està en allò de "Ponga un pobre a su mesa", però en quin any vius Vanessa ? que sàpigues que aquesta societat de classe mitja, no necessita de la teua / vostra caritat, és lliure i madura, amb més o menys problemes quotidians, però sabedora del futur que vol per a ells i llurs famílies.
Representeu tots dos a la gent que fa cua al atur ? Als qui aquest mes allarguen el puxero, i del mateix brou, fan arròs, costra, i fideus ? representeu tots dos, a les dones majors que repetixen falda de l'any passat ? o que aguantarà el cotxe un any més ?
La llengua llarga,
la panxa plena,
la hipoteca satisfeta,
llavors, l'atenció cobrareu cara.
En la gola, vent
al ventre sorolls,
a casa corcons,
cara, pagareu l'atenció.
Des del P.S.O.E., creiem que no sols no ens representen a nosaltres com a partit polític, si no que tampoc representen a la majoria social i estadística d'aquest poble nostre. On rau la diferència ? doncs en inquietuts culturals, socials, econòmiques, distintes a la de l'esmentada massa social. Quan aquestes persones es comporten tan rastrerament com ho fan, des del seu punt de vista, es creuen amb dret a fer-ho, ens menyspreen, i obvien, com a xusma social, que han de suportar, com a mal inevitable.
Vejau la doble cara de Mahiques, adula la gent gran, -especialment a dones- amb bones paraules, però buides de contingut, ahí és on ell regna, ahí si que trionfa, però fixeu-vos que pocs amics adults té, i es que en el moment que gent de semblant capacitat dialectica, li replica, llarvors queda destronat, i ell temerós de veures inferior, preferix trencar relacions amistoses, ell busca l'adhesió inquebrantable a la seua persona, no el debat obret, i la discusió sana.
Per no parlar de l'ex-alcaldessa, que amb el seu comportament diari, falsa rialla, i palmadetes a l'esquena creu que ja ho té tot guanyat, pot anar a dormir tranquil.la que l'obra caritativa del dia, ja l'ha realitzada, ella encara està en allò de "Ponga un pobre a su mesa", però en quin any vius Vanessa ? que sàpigues que aquesta societat de classe mitja, no necessita de la teua / vostra caritat, és lliure i madura, amb més o menys problemes quotidians, però sabedora del futur que vol per a ells i llurs famílies.
Representeu tots dos a la gent que fa cua al atur ? Als qui aquest mes allarguen el puxero, i del mateix brou, fan arròs, costra, i fideus ? representeu tots dos, a les dones majors que repetixen falda de l'any passat ? o que aguantarà el cotxe un any més ?
La llengua llarga,
la panxa plena,
la hipoteca satisfeta,
llavors, l'atenció cobrareu cara.
En la gola, vent
al ventre sorolls,
a casa corcons,
cara, pagareu l'atenció.
diumenge, 5 d’octubre del 2008
POEMA DE LA TERRA ERMA
La terra treballada
i d'il.lusions sembrada,
cal llaurar el futur
i recollir el fruit madur.
Bloc; de societat tutelada,
poble de llibertat empresonada.
Quan la indiferència regna,
la terra esdevé erma.
Cal que esdevinga, present,
el futur,
i passat, aquest present
fotut,
per calibrar la magnitut,
d'un govern mal avingut.
El devenir de la societat
en les nostres mans està,
Quan la indiferència regna,
la terra esdevé erma.
Mahiques, tutelats ens vols,
i no creus que societat madura som,
així no es guanyen vots,
les eleccions pedràs i no ens preguntes com.
Llavors, responsabilitats
et demanarà la societat,
per aquestes hostilitats
que has anat fomentant.
i d'il.lusions sembrada,
cal llaurar el futur
i recollir el fruit madur.
Bloc; de societat tutelada,
poble de llibertat empresonada.
Quan la indiferència regna,
la terra esdevé erma.
Cal que esdevinga, present,
el futur,
i passat, aquest present
fotut,
per calibrar la magnitut,
d'un govern mal avingut.
El devenir de la societat
en les nostres mans està,
Quan la indiferència regna,
la terra esdevé erma.
Mahiques, tutelats ens vols,
i no creus que societat madura som,
així no es guanyen vots,
les eleccions pedràs i no ens preguntes com.
Llavors, responsabilitats
et demanarà la societat,
per aquestes hostilitats
que has anat fomentant.
MELO ; MASSA ME'N DONES, ROÍN SERÀ
Mai una frase feta, ha vingut tant bé, per tal de definir la insistència, plenari sí, plenari també, per part del gran amic de Pep Miret, el senyor Melo. Escriu articles al N.O.D.O. del Real, i es reitera als plenaris de l'amistat que els unix.
Doncs bé, passarem a analitzar l'actitut del senyor Melo, quan afirma aquesta amistat : La frase "ets amic meu" sempre l'usa a posteriori d'una crítica directa a la persona de Pep Miret; és a dir : Jo et critique o et dic això pel teu bé, "perque sóc amic teu", amb la qual dona per certa la crítica o afirmació inicial, que precedix la frase esmentada, indistintament d'allò que haja afirmat. Senyor Melo, si vosté estiguera ben cert d'allò que afirma, no caldria utilitzar aquest tipus de recursos, però la seua psiquis el traiciona, i li cal revestir les seues afirmacions amb aquesta "muletilla". Però a més a més, el senyor Miret, li ha respost en més d'una ocasió negant, aquesta relació d'amistat.
Senyor Melo, per a que existisca amistat, entre dúes persones, cal que la frase, "Sóc amic de Pep Miret" es puga fer recíproca, i afegir-hi : "I ell és amic meu", però vosté sols usa la primera part de la frase, la part més senzilla, i òbvia totalment la segona part, la més complexa.
Amb la qual cosa, deduïm que vosté utilitza eixa hipotètica amistat per a reforçar, les seues crìtiques banals front a Pep. Mal ús fa vosté d'eixa amistat. Amb amics com vosté, per a que vol enemics ?
Senyor Melo, totseguit li farem la llista per tal de definir les relacions humanes, i que eixe embolic mental que vosté es fa se li aclarisca :
AMICS, CONEGUTS, I SALUDATS.
AMICS : Pocs però bons.
CONEGUTS : En un poble, gairebé tots.
SALUDATS : Qualsevol persona.
Vosté senyor Melo, en la vida de Pep Miret, és sols un saludat, (de moment). Déixe d'empudegar i malbaratar la paraula "AMISTAT", com a amics li ho diem, que no li senta gens bé. (A la paraula clar, no a vosté).
Doncs bé, passarem a analitzar l'actitut del senyor Melo, quan afirma aquesta amistat : La frase "ets amic meu" sempre l'usa a posteriori d'una crítica directa a la persona de Pep Miret; és a dir : Jo et critique o et dic això pel teu bé, "perque sóc amic teu", amb la qual dona per certa la crítica o afirmació inicial, que precedix la frase esmentada, indistintament d'allò que haja afirmat. Senyor Melo, si vosté estiguera ben cert d'allò que afirma, no caldria utilitzar aquest tipus de recursos, però la seua psiquis el traiciona, i li cal revestir les seues afirmacions amb aquesta "muletilla". Però a més a més, el senyor Miret, li ha respost en més d'una ocasió negant, aquesta relació d'amistat.
Senyor Melo, per a que existisca amistat, entre dúes persones, cal que la frase, "Sóc amic de Pep Miret" es puga fer recíproca, i afegir-hi : "I ell és amic meu", però vosté sols usa la primera part de la frase, la part més senzilla, i òbvia totalment la segona part, la més complexa.
Amb la qual cosa, deduïm que vosté utilitza eixa hipotètica amistat per a reforçar, les seues crìtiques banals front a Pep. Mal ús fa vosté d'eixa amistat. Amb amics com vosté, per a que vol enemics ?
Senyor Melo, totseguit li farem la llista per tal de definir les relacions humanes, i que eixe embolic mental que vosté es fa se li aclarisca :
AMICS, CONEGUTS, I SALUDATS.
AMICS : Pocs però bons.
CONEGUTS : En un poble, gairebé tots.
SALUDATS : Qualsevol persona.
Vosté senyor Melo, en la vida de Pep Miret, és sols un saludat, (de moment). Déixe d'empudegar i malbaratar la paraula "AMISTAT", com a amics li ho diem, que no li senta gens bé. (A la paraula clar, no a vosté).
dijous, 2 d’octubre del 2008
5 SEGURS, EL SISÉ MILLOR QUE SI, I EL SETÉ AMB EL TEMPS :
Hem estudiat el nivell de compliment dels pecats capitals per part del senyor Mahiques, i hem arribat a la conclusió que en complix 5 de 7, no podem afirmar que té tots els 7 pecats capitals, però amb temps i paciència tot arribarà, ara que el Papa de Roma, torna a reinstaurar l'infern, doncs Mahiques fes-te-ho vore, que ja hi tens assignada una bona parceleta, i com que t'ho has guanyat, tindràs també bones vistes.
1 ) AVARÍCIA : Cobdícia, Cobdiciós, ho ets i amb ganes.
2 ) GOSSERA : Negligència per a fer coses, cap dels càrregs President-secretari-tresorer-vocal, de totes les associacions que has format part, cap has acabat bé, ni has rendit comptes als respectius associats.
3 ) IRA : Desig de venjança, no cal més comentaris.
4 ) ENVEJA : Disguts airat per allò que d'altres gaudixen, com per exemple, intel.ligència, popularitat, guany personal, modèstia, i normalitat.
5 ) SOBERBIA : No cal difinir-la, vares ser la persona en qui s'inspirà l'inventor de la paraula, de fet hem sol.licitat a la Acadèmia Valenciana de la Llengua, que considere Mahiques com a sinònim d'aquesta paraula.
Aquests 5 pecats els complixes 100 %, i com que això suposa majoria absoluta de pecats, et garantim un lloc a l'infern del catòlics. El sisé pecat no sabem si el tens o no, però tampoc ens importa massa, tant de bo el complirem tots i totes.
6 ) LUXURIA : Excés d'apetit sexual.
I el seté, la veritat que si el complires tampoc passaria res.
7 ) GULA : Excés en el menjar i el beure. Per a ser francs conforme va passant la vida anem canviant el llit per la taula, jejejejeje, conforme ens fem majors pequem menys del sisé i incrementem el seté pecat.
D'aquests 2 últims, nosaltres t'absolvem, no els considerem de cap manera, pecats-pecats, diguem-ne, plaers.
Ara bé, tu en total de mangonejar també a l'infern ets capaç de complir-los tots els 7, mira de montar allí també, alguna associacioneta.
1 ) AVARÍCIA : Cobdícia, Cobdiciós, ho ets i amb ganes.
2 ) GOSSERA : Negligència per a fer coses, cap dels càrregs President-secretari-tresorer-vocal, de totes les associacions que has format part, cap has acabat bé, ni has rendit comptes als respectius associats.
3 ) IRA : Desig de venjança, no cal més comentaris.
4 ) ENVEJA : Disguts airat per allò que d'altres gaudixen, com per exemple, intel.ligència, popularitat, guany personal, modèstia, i normalitat.
5 ) SOBERBIA : No cal difinir-la, vares ser la persona en qui s'inspirà l'inventor de la paraula, de fet hem sol.licitat a la Acadèmia Valenciana de la Llengua, que considere Mahiques com a sinònim d'aquesta paraula.
Aquests 5 pecats els complixes 100 %, i com que això suposa majoria absoluta de pecats, et garantim un lloc a l'infern del catòlics. El sisé pecat no sabem si el tens o no, però tampoc ens importa massa, tant de bo el complirem tots i totes.
6 ) LUXURIA : Excés d'apetit sexual.
I el seté, la veritat que si el complires tampoc passaria res.
7 ) GULA : Excés en el menjar i el beure. Per a ser francs conforme va passant la vida anem canviant el llit per la taula, jejejejeje, conforme ens fem majors pequem menys del sisé i incrementem el seté pecat.
D'aquests 2 últims, nosaltres t'absolvem, no els considerem de cap manera, pecats-pecats, diguem-ne, plaers.
Ara bé, tu en total de mangonejar també a l'infern ets capaç de complir-los tots els 7, mira de montar allí també, alguna associacioneta.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
PACO SIMÓ, AMO DELS SEUS PENSAMENTS :
Sol.lidaritat plena amb el senyor Simó, que de segur que la tensió actual creada per Mahiques, al poble, no la compartix, ni la vol, de segur que avergonyit, ix del plenari.
Noble és el silenci del senyor Simó, al carrer calla, allò que al sí narra, amo és del seu pensament, i fa molt bé de callar, -Con su pan se lo coma- pensarà vosté.
Agraïts podeu estar-li, que calle, que prou difícil ho té al sí del govern municipal, Mahiques a una banda i Neardentals a l'altra, el mestre lladrant, l'home que viu al polígon industrial relintxant i els altres dos mirant on els cau la càrrega.
La Vane lluïnt modelets, intentant surar per dalt de Mahiques, i aquest intentant imposar-se a ella, passen més temps espentant-se, que treballant pel poble, desgavell de govern, malament acabaran. De segur Paco, que no repetiràs amb aquesta llista, esperem que t'imposes i recompongues la situació dintre del govern.
El teu silenci, brama, i no para. Difícil déus estar passant-ho. I que no vols la quadrilla que portes, no cal que ho digues, els teus actes parlen per tu. Paciència Paco.
I DEL PRESENT ARA US PARLARÉ :
Mahiques,
de misèries intelectuals,
frases altisonants i
mots engalanats.
Mahiques,
d'amargues paraules,
tires la fel en vòmits,
i el plenari omplis.
Còmica funció,
representes
dramàtiques accions,
emprens.
Ungit en jutge i part,
de lladres ens has acusat,
fins ahí has arribat,
la carassa t'has llevat.
Ara tots podem observar,
qui ets, i que fas,
públicament t'has mostrat,
ple de misèria intelectual.
de misèries intelectuals,
frases altisonants i
mots engalanats.
Mahiques,
d'amargues paraules,
tires la fel en vòmits,
i el plenari omplis.
Còmica funció,
representes
dramàtiques accions,
emprens.
Ungit en jutge i part,
de lladres ens has acusat,
fins ahí has arribat,
la carassa t'has llevat.
Ara tots podem observar,
qui ets, i que fas,
públicament t'has mostrat,
ple de misèria intelectual.
JOVES DEL REAL, BENVINGUTS :
Hem rebut un missatge en el qual ens conviden com a partit polític a participar i respondre a aquest blog, que s'anomena WWW.JOVESDELREAL.BLOGSPOT.COM doncs benvinguts siguen tots aquells qui vulguen crear debat en aquest món vitual, per part nostra, pregunteu-nos allò que vulgau que intentarem respondre de la millor forma posible per fer-nos entendre, i feu-ho amb tota llibertat, en aquest món virtual que és internet, no arriben les llargues mans del govern municipal.
Us demanem també que sigau crítics amb nosaltres, en tot allò que considereu que no fem bé, creiem que és el mínim que deguem a qualsevol persona que participa en la vida pública del Real, tant necessitada de vent fresc, i joves il.lucions.
Endavant, joves del Real.
Us demanem també que sigau crítics amb nosaltres, en tot allò que considereu que no fem bé, creiem que és el mínim que deguem a qualsevol persona que participa en la vida pública del Real, tant necessitada de vent fresc, i joves il.lucions.
Endavant, joves del Real.
dilluns, 29 de setembre del 2008
SOL.LIDARITAT AMB LA REGIDORA MAITE PEIRÓ
Assabentats de l'atac sofert el passat divendres, durant l'acte del correllengua a Gandia, on un grup de feixistes agrediren amb pedres a la gent que lliurement es manifestava en favor de la nostra llengua, resultà ferida la regidora del Bloc de l'Alqueria de la Comtessa, la senyora Maite Peiró, vaja des d'ací la nostra sol.lidaritat, i afecte més profun, esperem es recupere aviat, i que seguisca la seua tasca com a representant del poble, rebra un forta abraçada.
MALA GENTE QUE CAMINA..........
Trista realitat, i trist vers el del gran poeta i millor persona, Antonio Machado, i més trist encara que aquesta poesia estiga encara en vigor, i és que la intemporalitat de l'obra del poeta, i la pròpia condició humana fan que aquest poema siga actual, ja entrat, el segle XXI.
El poema s'anomena "He andado muchos caminos" i descriu dintre de la seua experiència personal, les classes de gent que hi ha a la vida, i que ens trobem dia si, dia també, el resum que hom hi pot fer, és simple i senzill :
"Mala gente que camina,
y va apestando la tierra."
Front a :
"Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan......"
I així som nosaltes, treballem i sonmiem amb un futur millor, que evidentment no vindrà de la vostra mà, sou part de la primera estrofa, no esdevindreu mai gent sana, perquè ho porteu mamat de casa.
I tristament no hi ha més, o formes part del primer grup o hi estàs al segon, o ets part del problema o ho ets, de la solució, i vosaltres sou el problema del clima de crispació que esteu creant, no es conformeu amb tindre el poder, si no que, a més a més, ens voleu cohibits, i temerosos, i no ho aconseguireu.
Però ací no s'acaba la classificació, dintre d'eixa mala gent que camina per la vida, hom hi pot trobar de pitjor, eixos de comunió diària i llengua biperina, eixos que amb una ma toquen el cel, i amb l'altra ens volen treure les entranyes, aquests últims són pitjors, aquests empudeguen la vida quotidiana del poble, aquesta gent sense escrúpols que fan lladrar els altres als plenaris de l'Ajuntament, però que amaguen la mà, després de somoure els sentiments més agres i opacs de llurs fidels.
A aquest tipus de gent va adreçat aquest article, que les vostres males accions i pitjors sentiments no tinguen perdó del vostre déu. Podrits esteu en vida i podrits anireu a la tomba. Mala gent que camineu i anéu empudegant la terra.
El poema s'anomena "He andado muchos caminos" i descriu dintre de la seua experiència personal, les classes de gent que hi ha a la vida, i que ens trobem dia si, dia també, el resum que hom hi pot fer, és simple i senzill :
"Mala gente que camina,
y va apestando la tierra."
Front a :
"Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan......"
I així som nosaltes, treballem i sonmiem amb un futur millor, que evidentment no vindrà de la vostra mà, sou part de la primera estrofa, no esdevindreu mai gent sana, perquè ho porteu mamat de casa.
I tristament no hi ha més, o formes part del primer grup o hi estàs al segon, o ets part del problema o ho ets, de la solució, i vosaltres sou el problema del clima de crispació que esteu creant, no es conformeu amb tindre el poder, si no que, a més a més, ens voleu cohibits, i temerosos, i no ho aconseguireu.
Però ací no s'acaba la classificació, dintre d'eixa mala gent que camina per la vida, hom hi pot trobar de pitjor, eixos de comunió diària i llengua biperina, eixos que amb una ma toquen el cel, i amb l'altra ens volen treure les entranyes, aquests últims són pitjors, aquests empudeguen la vida quotidiana del poble, aquesta gent sense escrúpols que fan lladrar els altres als plenaris de l'Ajuntament, però que amaguen la mà, després de somoure els sentiments més agres i opacs de llurs fidels.
A aquest tipus de gent va adreçat aquest article, que les vostres males accions i pitjors sentiments no tinguen perdó del vostre déu. Podrits esteu en vida i podrits anireu a la tomba. Mala gent que camineu i anéu empudegant la terra.
P.D. : Ací teniu el poema cantat per Serrat : www.youtube.com/watch?v=vv2YbM11SvY
DE MANCA DE SEXE A MANCA DE SENY :
Com podreu observar companys i companyes, hen rebut tota mena de missatges, uns a favor i altres en contra, de la definició que al nostre diccionari de política municipal, es podria trobar en :
VANESSA ALCALDESSA : Manca de sexe.
Aquesta definició venia recolzada perque nosaltres reunits en assamblea, cercavem una explicació raonable del comportament d'aquesta xiqueta amb nosaltres, molt agresiva, molt insolent, altiva, i mal carada, llavors reunia tots els requisits d'una persona que no tenia sexe, o no en tenia suficient. Com s'expliqueu companys i companyes que esta xiqueta amb 26 anys tinguera eixe comportament amb nosaltres ? que a més a més, no ens coneix de res, que és nou vinguda al poble. Com pot tindre tant d'odi i fàstic acumulat front a Pep Miret ? de que el coneix ? com pot comportar-se tan agresivament?, doncs la nostra explicació és o manca de sexe o que va extrenyida.
No obstant i com que hem rebut missatges que ho bé no han entés la definició o que simplement no els agrada, hem passat a modificar-la i com podreu observar ara al nostre diccionari resa :
VANESSA ALCALDESSA : Manca de seny.
Queda rectificat en aquest blog, i al diccionari, d'ús impressindible per a entendre la política municipal.
Vanessa si tens una explicació millor del teu mal caracter i agresivitat fes-m'ho saber i camviarem la definició.
VANESSA ALCALDESSA : Manca de sexe.
Aquesta definició venia recolzada perque nosaltres reunits en assamblea, cercavem una explicació raonable del comportament d'aquesta xiqueta amb nosaltres, molt agresiva, molt insolent, altiva, i mal carada, llavors reunia tots els requisits d'una persona que no tenia sexe, o no en tenia suficient. Com s'expliqueu companys i companyes que esta xiqueta amb 26 anys tinguera eixe comportament amb nosaltres ? que a més a més, no ens coneix de res, que és nou vinguda al poble. Com pot tindre tant d'odi i fàstic acumulat front a Pep Miret ? de que el coneix ? com pot comportar-se tan agresivament?, doncs la nostra explicació és o manca de sexe o que va extrenyida.
No obstant i com que hem rebut missatges que ho bé no han entés la definició o que simplement no els agrada, hem passat a modificar-la i com podreu observar ara al nostre diccionari resa :
VANESSA ALCALDESSA : Manca de seny.
Queda rectificat en aquest blog, i al diccionari, d'ús impressindible per a entendre la política municipal.
Vanessa si tens una explicació millor del teu mal caracter i agresivitat fes-m'ho saber i camviarem la definició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
